x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Filosofia

Actualitzada 10/02/2022 a les 06:22
El primer curs a estudi vaig aprendre que les nenes maques, a banda de regar el seu jardí, l’enriquien amb una salsa que al final provocava que el julivert perdés les fulles i el pèl. A partir d’aleshores, cada any aprenia coses cada cop menys importants: llistes interminables que vaig trigar massa temps a memoritzar i poca estona a oblidar (reis, anys, països, capitals, pecats, catecisme...), sonsònies somníferes en llengua estrangera que se’m van encastar al cervell (“uno por uno es uno, uno por dos dos, uno por tres tres”, “a, ante, bajo, cabe...”), números primers que aleshores eren cosins, números trencats que havien fet fallida, vuits i nous i cartes que no lligaven, la quadratura del cercle, deu canons per banda, els dijous de confessionari, el mes de Maria, la regla menstrual, la regla de tres, el regle per pegar-te als dits, les excepcions a la regla, punt de creu, examen de consciència, fer traus i cosir botons...

A l’institut, va ser exactament igual, però allà sí que hi vaig aprendre inutilitats diverses: robar exàmens i buscar qui ens els resolgués abans del dia assenyalat per fer-los, fumar i mamar i riure i intentar fugir d’estudi, EATP (encara no sé què era, però recordo haver-hi rigut molt), aprovar amb nota perquè el professor es casava, passar de tot i de tothom com aquell qui no vol la cosa, torturar musclos de viu en viu per veure’ls per dins, endevinar quantes llunes de valència tenien els elements químics, esbrinar què havia escrit el profe de mates a la pissarra abans que ho esborrés precipitadament, distingir els pèsols verds dels grocs, que un escriptor era manc i un músic sord i, és clar, lira, lirae i fot-me-les aquí per falta de butxaques.

De llavors ençà ha plogut molt i es veu que la mainada ara sí que aprèn coses importants a escola: a cordar-se els botons, a fer esport, a menjar herbes, a dur vida sana, a posar-se el morrió a la boca i l’escuradents encotonat al nas, a fer la o amb un canut, a fer anar les estisores per retallar i a enganxar milers i milions de gomets. No és estrany que nosaltres no hàgim sigut res a la vida i que ells siguin projectes d’erudits que, parafrasejant Bunge, no citaran tòpics en llengües mortes ni esmentaran idees originals d’altra gent.
  • #1 Carolina
    (10/02/22 08:15)

    Avui els articles d'opinió són Excel.lents

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts