Quan els jubilats retornen

Des dels anys seixanta del segle XX, la immigració, integrada sobretot per persones joves, ha estat el fenomen social més important d’Andorra i ha contribuït al creixement econòmic i demogràfic del país. Molts immigrants acostumen a retornar al seu país quan arriba l’edat de jubilació. El cònsol honorari de Portugal, entrevistat pel Poble Andorrà, creu que el preu dels lloguers determina que una part dels portuguesos jubilats marxin d’Andorra. Algunes xifres poden ajudar a entendre millor el tema. Des de l’any 2007 fins avui, només una de cada vuit baixes de residència afecta els majors de seixanta anys; d’altra banda, la meitat de totes les baixes correspon a ciutadans espanyols i la quarta part a portuguesos. La CASS paga 12.459 pensions de jubilació, el 60% de les quals són de pensionistes que viuen a Andorra, mentre que el 40% resideix fora.

Molts dels que han vingut, inicialment, portaven al cap tant la idea d’emigrar com la de retornar; volien fer només una estada temporal, però les circumstàncies han fet que es quedin tota la vida laboral, dedicada a treballar i estalviar per a una jubilació digna. Les causes que impulsen les persones a retornar al seu país d’origen, després d’anys de residència en un altre, són complexes i diverses. Sense obviar el preu de l’habitatge i que la majoria de pensions no són per tirar coets, d’altres factors també influeixen en la decisió. El retorn es veu facilitat pels lligams sentimentals amb el lloc d’origen, on conserven una casa que han mantingut i que cuiden en els períodes de vacances. Per ells, la garantia d’un habitatge més digne, amb menys despeses, és una bona expectativa, malgrat deixar fills adults que han esdevingut andorrans.

El preu dels lloguers i la inexistència de polítiques socials d’habitatge influeixen en la decisió de quedar-se o marxar definitivament, com succeeix amb el 40% dels jubilats, però també ho condiciona el grau d’identificació amb el territori d’acollida, limitat per les dificultats que giren al voltant de la participació en la vida pública i els vint anys de residència per adquirir la nacionalitat. Normalment, quan els immigrats acorden retornar al seu país, en el moment de jubilar-se, corroboren una decisió presa fa molts anys, afavorida per un difícil procés d’integració.