Creat:

Actualitzat:

Tremolem, perquè estem en un moment de sede vacante. Abans, això es produïa durant els períodes que s’estenien entre la mort d’un Copríncep episcopal i el nomenament d’un successor per Roma –i podien passar uns quants mesos, si no anys. Eren períodes de confusió i incertesa, que els andorrans de l’Antic Règim vivien amb una incòmoda sensació d’interinitat i buit de poder. Com seria, el proper Copríncep? Gras, prim, tibat o simpàtic, receptiu o tancat? En teoria, quan no hi havia bisbe, dels negocis diocesans –i andorrans per extensió– se’n cuidava una figura peculiar que era el subcol·lector de la Cambra Apostòlica, però no ens enganyem: no era ben bé el mateix. Ara trobem un cas semblant a la Comissió Europea, que en certa manera ocupa l’espai –omnipresent en tants aspectes de la vida– que el Vaticà ocupava anys enrere. Ens diuen que està vacant la plaça de negociador europeu amb la Confederació Helvètica i els microestats, i els papers que han publicat amb l’organigrama me’l representen amb una silueta anònima, codificada amb les sigles S.G.H3, cosa que fa pensar en una mena d’agent secret i no pas en un alt funcionari europeu. Però el cas és que fa dies que no hi ha ningú que es posi al telèfon. Les fonts pròximes al Govern diuen que hi ha la temença que el futur nomenat sigui un tecnòcrata, un personatge de perfil polític baix. Un pixatinters espavilat, vaja, però no un veritable negociador. I això sí que no pot ser, per dignitat. No quedarà vacant la de negociador amb la Xina, no.

tracking