Ai, Candela

En la batalla cultural entre la marmota de Milltown, Nova Jersey, i la nostrada Candelera per saber com serà el capteniment del que queda d’hivern ha guanyat la Candelera, però per incompareixença del contrari: la marmota predictora va tenir el detall de morir-se abans de poder projectar la seva ombra (o no) davant d’uns senyors vestits de Don Cicuta. Com que a la Candelera –que és una festa incorpòria que recorda la presentació del Nen Jesús al temple de Jerusalem– no li pot agafar un cobriment, tot això que hi guanyem, per a alegria d’electricistes i llauners. I això que teníem totes les de perdre –només cal tenir present com Hallowen ha fagocitat Tots Sants–, però ara hem guanyat un any, fins que ensinistrin una altra marmota. I això que, a casa nostra, tenim formidables competidores a la Candelera riallera –o ploranera, segons s’escaigui–. En primer lloc, l’ossa, que es mig desvetlla, treu l’urpa de dins de l’ossera i, si veu que plou, s’acaba de despertar del tot, perquè s’acaba l’hivern. Si no, se’n torna a dormir sis setmanes més. Hi ha qui diu que en realitat la predicció té a veure amb la fase de la lluna en què cau: si és nova l’hivern ja s’acaba i si és plena encara continua. Però tot això són romanços. Només hauríem de fer cas a la crema de l’arbre del mai de Canillo, que van fer dilluns passat, una tradició que, de tan contundent i clara com és, sembla paleolítica. Com que el pi canillenc no es va cremar del tot, això vol dir que encara hi hauria hivern per estona. Donques a veure si es nota.