Creat:

Actualitzat:

Coneixem que el nombre de residents passius a casa nostra –persones que no necessiten treballar per viure– continua augmentant fins al punt que ja representen més del deu per cent de la població. Recordem que el 12,8% es troba en situació de risc de pobresa. Coneixem també els resultats de l’estudi La Covid a Andorra. La seva incidència en l’economia de la classe treballadora (Reig Fundació i CRES). Les dades confirmen allò que ja podíem intuir: la precarietat laboral ha augmentat entre el 2019 i el 2020.

S’estima que entre un 0,72% i un 3% dels residents es podria trobar en situació de precarietat, que la bretxa salarial entre homes i dones s’ha incrementat i que també ho ha fet la desigualtat entre els salaris més baixos i els més alts.

La pandèmia ha posat en evidència, encara més, i ha accentuat les desigualtats ja existents. Davant la Covid no és cert que tots siguem iguals i era de preveure que no tots en sortirem amb les mateixes condicions ni al mateix moment; l'edat i les patologies crònicodegeneratives, juntament amb els factors de risc com la desigualtat, determinen el curs més greu de la malaltia.

Tot i que l’activitat comercial sembla que s’està recuperant i que les ajudes socials i els ERTO han pogut pal·liar els efectes d’aquesta crisi, ara és necessari reforçar i canviar la concepció de les mesures socials per garantir l’accés i la màxima cobertura social per evitar la pobresa dels col·lectius amb més risc –llars formades per un adult amb nens dependents–; universalitzar la sanitat i els serveis socials, ampliar les beques escolars; garantir la suficiència de les pensions i crear treballs de qualitat amb sous dignes.

Per fer-ho, ens calen polítiques fiscals progressives davant l’acumulació de la riquesa en mans d’uns pocs per garantir el progrés social i econòmic per a tothom. Un recurs poderós en mans dels governs. Està demostrat que a major igualtat major prosperitat.

tracking