Llegia la setmana passada un article en un diari digital del país que em va sorprendre molt, sobretot perquè no ha tingut cap repercussió. Fa referència a una societat que va recórrer a la Batllia contra la CASS, guanyant la seva batalla personal, i fins i tot guanyant el recurs posterior al Tribunal Superior. Tot neix de la cotització com a treballador per compte propi que segons la Llei de la CASS, en el seu article 19, diu: “Persones que realitzen una activitat per compte propi: b. Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades.” Val a dir que no estic gens d’acord amb aquest article, però que ve a dir que han de cotitzar com a autònoms tots els administradors que no siguin assalariats de la societat. Aquí, segons la llei, no s’hi val a contemplar si l’administrador percep una remuneració o no, tampoc s’hi val a contemplar si aquest fet figura en els estatuts de la societat o no. Aquest concepte tan sols seria vàlid per a l’impost de societats (per la seva possible deducció). En aquest cas comentat, no tan sols el Tribunal Superior ha desestimat la pretensió de la CASS, sinó que a més l’obligarà a retornar les quotes com a treballador per compte propi ja pagades. És bastant habitual que molts administradors de societats, alguns dels quals ja jubilats, segueixin encara figurant com a tals i que segons la llei haurien de cotitzar com a treballadors per compte propi. Actualment n’hi ha que paguen i altres que no, el problema rau
quan la CASS els enxampa i reclama el que diu la seva llei. Tan sols cal consultar una mica el BOPA i comprovar els embargaments. Preveig una allau de demandes...