El setge de Càndia

S’ha de ser molt dolentot per denegar el servei distribuït a la nostra estimada parapública. L’altre dia vaig contestar a una enquesta (amb l’objectiu inconfessable que em toqués un mòbil nou) i sospito que moltes de les preguntes anaven adreçades a ratificar l’excel·lent imatge que té la principal (per única) companyia de telecomunicacions d’Andorra. Has de tenir molt poca feina (o molt ben pagada) per dedicar-te, durant un cap de setmana, a fer la punyeta a la comunitat internàutica andorrana (és a dir, a tothom). No sé si mai en traurem l’entrellat, si va ser un atac organitzat per Spectra o bé dut a terme per membres de la secció telecos de l’Estat Islàmic (que, si no recordo malament, fa uns anys van infiltrar-se fugaçment a la pàgina web d’aquest diari). L’opinió més estesa hi veu la mà negra dels del clavegueram de la intel·ligència (sic) celtibèrica, ofesos per la nidificació de youtubers, streamers i altres espècies, perquè ha estat una operació tècnicament complexa i cara, o sigui que no ha estat l’entremaliadura d’un adolescent ple de grans que opera des de Zarafshan, Uzbekistan. El cas és que de moment s’han anat parant els cops. No sé si en la contenció hi ha intervingut el centre que, fa quatre o cinc anys, es va dir que es crearia per combatre cibertatacs, després d’alguns episodis d’assalts especialment intensos. Però la sensació de d’assetjament és cada vegada més clara. Esperem que no passi com amb els turcs, que van mantenir el setge de Càndia –Creta, vaja– vint-i-un anys, entre 1648 i 1669. Així no sia.