x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La seca, la meca i...

El mite de la bellesa

Actualitzada 24/01/2022 a les 06:26
Quan demanes a una dona què canviaria si pogués, molt sovint la resposta passa per alterar alguna part del seu cos: més prima, més alta, més jove. Difícilment per ser més llesta, més ambiciosa o més assertiva. No serem mai poderoses si no creiem que podem ser-ho. Però, com pots treballar l’autoestima, si en bona part es mesura per la percepció que tenen els altres de la teva bellesa externa? Fins a quin punt ens fem vulnerables, exposant una realitat -la física- que no comença a ser responsabilitat teva fins a la maduresa? Fins a quin punt delegues, per grat o per força, la teva vàlua en la mirada aliena? En la genètica? Més enllà del “bona presència” requerit en els anuncis dels diaris per a gairebé qualsevol professió, s’obre un esvoranc que separa la higiene i un mínim de correcció en el vestir masculins, amb els complexos rituals que inclouen depilacions, maquillatge, dietes i elaborades disfresses d’acord amb l’estatus al qual s’aspira i que l’entorn ens inocula des de ben petites. Tenim tan absolutament interioritzat el model a seguir que el creiem propi. Un model canviant i arbitrari, perquè ningú no abaixi la guàrdia. Ara cul gros, ara petit. Amb l’objectiu que les nostres jornades laborals encara s’allarguin més, i entre feina, casa i exigències estètiques no tinguem temps per perdre, per pensar, per créixer. L’alternativa és ser una deixada. Poc menys que l’ostracisme social i professional. Ens fan sentir brutes sense depilar, ens costa sortir de casa sense maquillatge i ens empoderem sobre uns talons d’agulla. Oblidant que, des d’uns talons, mai no podrem córrer.
  • #6 padrinak kalasnikova Molotova
    (25/01/22 22:58)

    Aquesta batalla és ben bé seva. I pel poc que la conec l'acompanyarà fins al darrer dels seus dies. Jo sols volia compartir amb vostè que gràcies a un "no puc i no vull" va néixer la Padrinak. Que ha intentat d'alguna manera convertir uns sentiments en alguna cosa útil. O almenys posar en dubte lleis que van en contra de les dones.

    Respondre
  • #5 estevet
    (24/01/22 16:58)

    No crec que sigui una qüestió de córrer sinó més aviat de mirament cap a sí mateix.
    L'introspecció necessària per alliberar-se del jou de les convencions socials requereix consciència, esforços, dedicació i, fins i tot, sacrifics.
    Però no tothom n'és capaç ni té l'interés.
    I s'ha d'aceptar que la societat s'articuli al voltant de la majoria.
    Una vegada païda aquesta constatació, dues possibilitats: seguir el seu propi camí o el camí marcat pel proïsme.
    Qui marca els criteris que et defineixen com a deixada: tú o la societat?
    La meva solució és estimar-se i respectar-se sí mateix.
    Ah, i deixeu-vos del victimisme en quant a les tasques domèstiques: escolliu millor el vostre cònjuge, que això depèn de cadascú, no de la societat.

    Respondre
  • #4 Josep
    (24/01/22 14:11)

  • #3 William Shakespeare
    (24/01/22 11:48)

  • #2 Josep
    (24/01/22 11:10)

    pero ... qué és la 'belleza' ?!!

    Respondre
  • #1 Prêt-à-Porter
    (24/01/22 07:04)

    Sense ànima ni esperit, només queda el cos.

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts