TALL A la 
CS-310 

Tall a la CS-310 entre Anyós i l'Aldosa a causa d'una esllavissada sense danys personals. El trànsit s'ha desviat pel centre de la Massana

Creat:

Actualitzat:

Dijous es va presentar a la nova llibreria La Trenca Marcs incomparables (Editorial Gavarres), l’últim llibre d’Albert Villaró. Es tracta d’un recull dels articles que Villaró va publicar a la revista Cadí-Pedraforca durant anys. Tema lliure. Quatre pàgines: dues per a les fotografies i dues per a un text que, segons la proposta inicial del director i editor de la revista, havien de dedicar-se a descriure el paisatge de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà. Però l’Albert, escèptic i maliciosament reservat, va capgirar la proposta: en lloc de descriure el paisatge idíl·lic del Pirineu, en comptes de dibuixar el locus amoenus alturgellenc o el beatus ille imaginari de la Cerdanya, va decidir encarar els llocs lletjos de les nostres comarques veïnes. Valent. Ell i l’editor que s’ho va voler creure aguantant la respiració fins que va llegir la primera peça, dedicada a l’abocador de Benavarre, les basures, tal com les coneixem els betetistes d’Andorra i l’Alt Urgell que també hem d’aguantar la respiració quan hi passem a prop -a banda de vigilar de reüll els corbs, aligots i milans que s’acumulen a la zona atrets per les deixalles i que a mi sempre em fan pensar en aquella peli de Hitchcock.

La majoria dels espais escollits són no-llocs, en el sentit que són localitzacions que provoquen un cert anonimat (estrany a les terres de muntanya), llocs de pas on aparentment ningú no arrela: l’abocador, una font a peu de carretera, les circumval·lacions del túnel del Cadí, però també les anomenades pletes de la Cerdanya que només s’ocupen una trentena de dies al cap de l’any. L’antibucolisme intencionadament escrit es barreja amb altres capes: la fina ironia, una llengua amb dialectalismes nostrats combinada amb passatges barrocs, reflexions sobre la modernor i l’entropia, la pèrdua i l’ambició. Al text el que és important no és el paisatge, sinó la mirada sobre el paisatge. Llegint-lo, m’he preguntat si aquí a Andorra podríem fer un llibre semblant. En lloc de vendre el fulletó turístic (que l’hem de vendre, ep, això que no falli), seríem capaços de trobar prou llocs lletjos? S’accepten apostes. Però la veritable pregunta és si seríem capaços d’acceptar-los i llegir-los en un llibre per a consum intern. Ara sí: qui se la juga?

tracking