Algunes conclusions de la Universitat d'Estiu i Tardor d'Andorra

La 37a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra (UETA) tenia com a objectiu analitzar els principals reptes i perspectives de la Unió Europea. En un moment clau de la negociació de l’acord d’associació d’Andorra amb la UE, valia la pena preguntar-se sobre l’estat de salut del projecte europeu i fomentar el debat públic sobre la UE entre la societat andorrana. Les conclusions següents serveixen com a recull d’alguns dels elements més destacats de les ponències de la UETA.

En primer lloc, la formació d’un nou govern a Alemanya ha obert una nova etapa política i de lideratge a la UE. El nou govern alemany, amb els d’Itàlia, Espanya, els Països Baixos i França (sempre que Emmanuel Macron repeteixi el seu mandat com a president francès l’abril del 2022), entre d’altres, està en disposició d’obrir una nova etapa en la integració europea. A més, hi ha actualment a les capitals europees una percepció creixent que la gestió de les últimes crisis, des de l’econòmica i financera, passant per la crisi de refugiats, el Brexit o la pandèmia, ha resultat en una falta de reformes estructurals que permetin una eficàcia més gran de la UE. Amb tot, en aquests moments s’obre una oportunitat amb lideratges renovats i una nova agenda de reformes europees.

En segon lloc, les darreres crisis europees han fet evident també la necessitat de dosis més grans de flexibilitat en el model d’integració i en les dinàmiques institucionals de Brussel·les. La ciutadania sovint percep la maquinària europea com a desconnectada de la urgència de les crisis, mentre que la presa de decisions, amb notables excepcions com els fons Next Generation o la compra i distribució conjunta de vacunes, resulta sovint en poc més que acords de mínim comú denominador entre els estats membres. Alhora, com recordava Claude Maerten durant la seva ponència, les regles i l’ordre jurídic europeu són de compliment obligatori per als que es volen beneficiar de la pertinença a la UE o l’accés al seu mercat. Així doncs, avui conviuen a la UE la necessitat de més flexibilitat pel que fa a la presa de decisions i efectivitat de les dinàmiques institucionals, i el necessari respecte de les regles del joc europeu.

En tercer lloc, Federica Mogherini ens recordava com avançar en la integració europea és indissociable d’una millor connexió entre la Unió i les joves generacions. En molts desafiaments actuals, com la transició digital o la crisi climàtica, les joves generacions demanen més determinació per a escometre les reformes pendents. La necessitat d’acció en el pla europeu és indispensable i les polítiques europees han d’acompanyar-se d’una capacitat de resposta més gran a les inquietuds i necessitats de les joves generacions.

En quart lloc, cal constatar que tots els episodis de crisi viscuts recentment semblen anecdòtics al costat de la magnitud dels canvis a què està sotmès actualment l’ordre internacional. Com ens recordava Robin Niblett, el Regne Unit i la UE s’assemblen massa i tenen prou interessos en comú per a ser socis preferents a mitjà o llarg termini. El futur ve marcat per un canvi d’era profund i la falta de cooperació entre la UE i el Regne Unit seria incomprensible quan el món vira cap a l’Àsia i quan la Xina disputa a Occident el lideratge internacional. Alhora, les transicions digitals i verdes demanen unes transformacions socials i econòmiques que fan que els socis europeus, dins o fora de la UE, es vegin obligats a una millor entesa i col·laboració. La creixent transformació de l’ordre internacional demana pensar en clau geoestratègica compartida.

Finalment, la contestació europea avui ja no representa una esmena a la totalitat, sinó que gira entorn de quin tipus d’Europa volem. La UE, tal com deia a la ponència inaugural de la UETA, ja no és un concepte eteri, sinó una realitat palpable que impregna la vida diària dels seus ciutadans. El repte europeu segueix sent que aquesta realitat política esdevingui una realitat geopolítica, en què la sobirania europea s’erigeixi en la millor defensa per als ciutadans, davant d’un ordre internacional transformat.

* Pol Morillas, Director CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs)