Creat:

Actualitzat:

D’aquí a poc, farà dos anys que ens trobem immersos en una situació sanitària que ha sorprès i sobtat tots els estaments oficials. Certament, alguns visionaris, molt pocs, havien avisat en diferents articles o informes destinats a les autoritats de la realitat de l’amenaça pandèmica. Però, aquestes advertències havien quedat sense efecte, atenent, en particular, els progressos de la medicina. Altra cosa era preveure la caiguda de les connexions electròniques, eventualitat analitzada per un nombre molt més important de comentaristes.

Ara bé, tal com pregona la dita, la realitat sol sobrepassar la ficció i ens veiem, doncs, compel·lits a afrontar un virus, del qual encara no coneixem del tot l’origen. Per fer front a aquesta guerra –i és una guerra tenint en compte el nombre de difunts–, els governs han decretat unes mesures restrictives de llibertats. Així, s’ha afectat la llibertat d’anar i venir o encara la de freqüentar certs llocs, fins a l’extrem d’imposar uns confinaments domiciliaris. A dia d’avui, uns quants continuen discutint aquestes decisions, així com una eventual obligació de vacunació, que tindrà efecte en l’àmbit sanitari però també en l’econòmic. I encara que aquesta vaccinació generalitzada no permeti erradicar del tot la pandèmia, és indiscutible que és l’únic instrument vàlid per fer-hi front de forma eficient, en conjunció amb altres mesures de protecció.

Els opositors a les mesures decretades, una ínfima minoria, són també, per la majoria d’entre ells, totalment refractaris a l’administració de la vacuna. Obvien del tot els innombrables estudis científics que demostren, a la vegada, la seva bondat i necessitat. I intenten imposar, a vegades per la força, els seus arguments. Les administracions implicades es troben així confrontades a una ferotge controvèrsia, de la qual el rerefons polític sembla evident.

En aquestes circumstàncies, una de les solucions podria passar pel recurs a l’eina de la votació popular, com es fa habitualment a Suïssa, sota la forma d’un referèndum, previst en gairebé tots els ordenaments jurídics, a fi que la veu de la majoria, degudament vacunada però massa sovint silenciosa, es pugui expressar amb contundència.

tracking