Una modesta proposició

Deia Napoleó que “l’estratègia és un art senzill, el mèrit és l’execució”. Tenia tota la raó. Però convé a vegades fer volar la imaginació.

Els temps canvien. Les societats i les persones han de saber adaptar-se a les noves circumstàncies si volen sobreviure i progressar. És el que passa en el camp del transport. El món s’ha fet petit en la mateixa proporció que s’ha fet accessible. Avui dia l’aviació és imprescindible ja que no tot pot fer-se per internet i les distàncies entre ciutats són una realitat que cal tenir en compte.

Posem un exemple a l’atzar. Fa cent anys un habitant de Martinet (Cerdanya) somiava en un transport assequible i còmode que el connectés amb la Seu d’Urgell i Puigcerdà, els seus dos centres urbans de referència. Aquest somni va prendre forma amb l’establiment del servei regular de cotxes de línia dues vegades al dia.

En el primer terç del segle XXI l’equivalent és Andorra i les valls pirinenques veïnes respecte als dos grans pols demogràfics i econòmics situats al nord i al sud, Tolosa i Barcelona. Com se sap, les dues metròpolis estan situades a uns 150 quilòmetres d’Andorra sobre una perpendicular a la serralada.

Fa pocs dies s’ha fet un pas qualitatiu molt important amb l’inici dels vols regulars des de l’aeroport Andorra-la Seu fins a Madrid. Cal felicitar els governs d’Andorra, de la Generalitat i d’Espanya que ho han fet possible. S’ha ascendit així un esglaó necessari per al desenclavament del Pirineu en la hiperconnectada societat del nostre temps.

Ara caldria pujar el segon esglaó. Com fer-ho? Amb l’establiment d’un aerobús –un avió de línia– amb freqüència de vols tres o quatre vegades al dia, que unís Barcelona, Andorra-la Seu i Tolosa. Un avió petit, de 30 o 40 places, que donaria servei als passatgers provinents de les dues grans ciutats i als pirinencs. No cal dir que els aeroports de Barcelona i Tolosa tenen connexió directa amb una llarga llista de ciutats de tot el món.

Podem imaginar el funcionament del servei. L’aerobús s’enlaira a les 7.30 hores de Barcelona i aterra a Andorra-la Seu a les 8.15 hores. A les 8.45 hores emprèn el vol i arriba a Tolosa a les 9.30. I viceversa. Evidentment, la idoneïtat del servei i els horaris haurien de fixar-se després d’un acurat estudi comercial. Cal tenir en compte que, a diferència del que normalment succeeix en projectes d’envergadura, en aquest cas les inversions en infraestructura ja estan fetes. No hi hauria més despesa que la que es derivaria de l’acord amb una companyia aèria experimentada i amb avions disponibles. Així funcionen moltes de les connexions aèries als Alps.

Tots sabem que per a un ciutadà, posem per cas de Berlín –un home de negocis, un professor, un professional de la medicina, un turista qualificat, etcètera– és dissuasiu el trajecte de tres hores en cotxe o autobús des dels aeroports de Barcelona o Tolosa fins al Pirineu. És molt més ràpid i confortable fer-ho en avió.

Deien els llatins “Pusillior sed et fortis (Som pocs però forts).” L’obertura al món, el desenclavament amb l’aerobús, ens pot enfortir encara més.

*Joan Ganyet i Solé, arquitecte