Animals o fills?

Durant la primera audiència general al Vaticà de l’any que ara tot just acabem d’encetar el Papa Francesc va elogiar la paternitat i l’adopció i va lamentar que les mascotes prenguin de vegades el lloc dels nens, el Papa va exhortar les institucions perquè facilitin els processos d’adopció, de manera que el somni d’aquells nens que necessiten una família i de les parelles que desitgen acollir-los esdevingui una realitat.

El Papa Francesc també va parlar de la responsabilitat de ser pares i va remarcar que ningú neix pare i no ho esdevé simplement per portar un fill al món, sinó pel fet de fer-se’n càrrec responsablement i remarcant que totes les vegades que algú assumeix la responsabilitat de la vida d’un altre ésser humà de certa manera exercita la paternitat respecte a ell mateix.

El Papa va posar de manifest que la negació de la paternitat i la maternitat ens treu humanitat i a la vegada la civilització es torna més vella tot reflexionant a l’entorn de l’hivern demogràfic, amb una disminució extrema de la població, i la dramàtica caiguda de la natalitat que es registra a nombrosos països occidentals.

Tot el manifest del Papa Francesc per evidenciar la necessitat d’obrir-se a la vida, ja sigui a través de la procreació o l’adopció, no va deixar indiferent ni gran part dels seus seguidors ni els seus detractors, sobretot quan es va referir a aquelles persones que no volen tenir fills o bé opten a tenir-ne només un però en canvi tenen gossos i gats que ocupen el lloc dels fills tot subratllant que l’adopció d’una criatura està entre les més grans manifestacions d’amor, de paternitat i maternitat, i evidenciant que hi ha molts nens al món esperant que algú en tingui cura, ja sigui adoptant-los o tenint-los en acollida, i quants cònjuges desitgen ser pares i mares. Potser la realitat de tot plegat rau en la ideologia de cada individu a l’hora d’escollir com viure la seva vida.