Creat:

Actualitzat:

Fa poc es van donar a conèixer les obres guardonades dels premis Nadal i Josep Pla 2022 i això va encendre la polèmica, ja que un dels premiats és un cèlebre presentador televisiu. A Twitter, que és la xarxa social ideal per això, hi va haver un ball de diatribes per aquest fet (i també algunes defenses aferrissades) que van servir per posar de nou a l’epicentre de la polèmica la qüestió dels premis literaris entre aquells a qui agrada la literatura. I és que darrerament, un té la sensació que alguns premis literaris (no tots) es donen per l’impacte mediàtic de qui firma l’obra més que no pas per la seva qualitat. Vaja, que tens més possibilitats de guanyar un premi si tens molts seguidors a les xarxes socials que si ets un gran escriptor amant de l’anonimat. I això fa un flac favor a la qualitat del que es publica i del que es llegeix, ja que justament algunes d’aquestes obres guardonades acostumen a ser les més venudes de l’any. Sempre que es parla d’aquesta qüestió surten els mateixos defensant que, abans de criticar, llegim l’obra guardonada. I tenen raó, s’ha de jutjar amb coneixement de causa, i és justament el coneixement de causa de casos anteriors el que ens fa ser previnguts i crítics ja d’antuvi... Darrerament, en llengua catalana, moltes llistes de vendes han estat encapçalades per personatges mediàtics amb una important quota de pantalla televisiva, quelcom que també utilitzen les editorials que els publiquen per tal d’assegurar-se publicitat gratuïta. Recordo aquella època en què la gent de la televisió també publicava, però els llibres els hi escrivien per encàrrec. Com a mínim aleshores no acabaven guardonats...

tracking