Editorials

Aquesta arrencada d’any, a més de l’escampada furiosa d’òmicrons, que actuen com si fossin els invasors dels ultracossos, s’ha caracteritzat per la proliferació de noves editorials. Com si haguessin fet cas a la màxima del llibre del Gènesi del “crescite et multiplicamini”, en molt pocs mesos gairebé s’han doblat el nombre de nous segells que contribuiran a omplir les poselles de les llibreries –encara massa escasses, però de futur esplendorós (confiem)– del país. I això que no n’estàvem pas mal servits, abans: Editorial Andorra, Límits, Aloma, Anem, Mesclant, l’Institut d’Estudis Andorrans, la Societat Andorrana de Ciències (i la plèiade d’edicions promogudes per les institucions públiques i fundacions privades)… Han estat projectes amb objectius, recursos i ambicions diversos, però que al llarg dels anys han anat formant, per sedimentació, un corpus bibliogràfic que ens fa dir sí senyor, i que ha contribuït de manera decisiva a explicar el país i a explicar-nos-el. Des de fa poc que s’hi ha afegir Trotalibros, que ha arrencat amb un catàleg impressionant, i Marinada Edicions, que promet un volum sobre les Màximes fiterianes. I en un parell de dies han tret la poteta una proposta d’Ana Sofia Masegosa (l’Acadèmia Masegosa) i sobretot Medusa, impulsada pels culs inquiets del David Gàlvez i l’Oliver Vergés, que arrenca ni més ni menys amb quatre col·leccions, quatre, perquè, com deien els llatins, la fortuna ajuda els valents. Si la resta del teixit productiu d’Andorra tingués la mateixa vitalitat i empenta que els lletraferits editors tot serien figues d’un altre paner.