x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

La Blanca i els Reis

Actualitzada 30/12/2021 a les 07:13
En una ciutat petiteta presidida per un gran castell, un campanar molt alt i un convent al cim d’un puig, hi havia una vegada una nena anomenada Blanca. Un matí, pocs dies abans de Nadal, l’emissari dels Reis, tot amoïnat i amb unes ulleres fins a mitja galta perquè la preocupació no el deixava dormir, va anar a esmorzar al Bouquet i va comentar que sempre hi havia criatures que no feien gaire bondat i que es quedaven sense cap joguet.

L’Isa, la mare de la Blanca, no va trigar gens a trucar a la família i els va dir que li havia semblat entendre que la Blanca, com que no havia fet gaire bondat, enguany es quedaria sense regals.

–Oh! –van dir tots. Però l’àvia Marta va tenir una idea–: I si digués a la Roser, que sempre diu que puja cada any al campament dels Reis a saludar-los, que intercedís per la Blanca?

Tal dit, tal fet. Hi va parlar i jo cap a Montalarí.

En veure’m, com sempre, en Baltasar va estar content, em va fer un parell de petons sense cap prevenció per la covid (en el món dels innocents no hi ha malalties) i em va convidar a entrar dins la tenda on hi havia els altres. En Melcior es prenia un te, en Gaspar una tassa d’herbes molt aromàtiques i en Baltasar un beuratge de rom i llimona. A mi em tenien preparat un whisky amb gel (que savis!). Em van fer seure i em van dir:

–Tu tens la paraula, però ja sabem què ens vols explicar, recorda que ho veiem i ho sabem tot de tot i de tothom.

Els vaig dir que la Blanca sempre feia bondat. No es van deixar enganyar, no, però van decidir donar una oportunitat a la nena:
–Mira, si la Blanca fa molta bondat des d’avui fins al dia de Reis, no s’ha de preocupar de res, t’ho prometem. Passarem per la seva ciutat, com cada any, i tindrà tants o més regals que les altres criatures.

Em vaig acabar el whisky que m’havien ofert, vaig fer un petó a cada rei, els vaig donar les gràcies per tot i vaig baixar cap a la plaça dels Arínsols. Després vaig parlar amb el pare de la Blanca, en Francesc, i li ho vaig explicar tot. Ell ho va dir a la seva filla, que va prometre fer molta bondat.

Segur que en farà tanta que el dia de Reis tindrà totes les joguines que hagi demanat, i fins i tot alguna de propina.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos... i aquest conte i aquest any ja s’han fos!
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts