x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

'Data centers' i circularitat digital

Una oportunitat per a Andorra. L’era digital ha creat un nou mercat global
Actualitzada 23/12/2021 a les 07:14
    Ivan Mariblanca Flinch Ivan Mora
A hores d’ara, a pocs se’ns escapa que els canals digitals són els grans guanyadors del segle XXI. La indústria del contingut ha trobat en l’streaming un nou canal més modern i personalitzat que ha desplaçat canals massius de televisió i ràdio. Netflix, TikTok, Twitch, YouTube Gaming i Clubhouse són els nous canals de comunicació de la generació alfa, més directes, més genuïns i més frescos. Avui la tria de contingut és infinita.

En un minut a internet [1] es miren 167 milions de vídeos a Twitch, es descarreguen 452.000 hores de sèries de Netflix i es visualitzen 694.000 hores de vídeos de YouTube. Segons Climatecare.org, el vídeo i l’àudio representen el 63% del tràfic global d’internet; l’streaming de videojocs en directe, un 19% [2].

Així doncs, s’explica per què cada dos dies produïm la mateixa informació que es va produir entre la prehistòria i el 2003. Avui, el nombre de dades generades es duplica cada 18 mesos. Amb escreix, l’arribada massiva de la realitat virtual i augmentada en els canals de comunicació, anomenada el metavers, augmentarà encara més les necessitats de tràfic i de dades en la creació de contingut.

A més a més, l’era digital ha creat un nou mercat global, en què per ser un jugador rellevant cal tenir la capacitat de predir la demanda o en tot cas d’adaptar-se ràpidament als canvis de tendència de consum. És a dir, una enorme demanda en emmagatzematge de dades i el seu tractament. A sobre, les criptomonedes fan un ús important dels algoritmes de xifratge, molt intensius en capacitat de càlcul i consum d’energia.

En definitiva, el nostre punt és el següent: streaming, realitat virtual, big data, intel·ligència artificial i blockchain xoquen frontalment amb les dinàmiques econòmiques i mediambientals actuals, és a dir, l’escassetat de xips, la sobrietat energètica i els objectius de lluita contra el canvi climàtic.

Segons un estudi recent de la prestigiosa escola parisenca ESCP [3], les tecnologies digitals són responsables del 4% de les emissions de gas d’efecte hivernacle. Internet és responsable de l’emissió d’1,6 bilions de tones de CO2 cada any. El consum elèctric del sector de les comunicacions creix a un 9% anual, i podria representar un 20% del consum energètic mundial en tan sols quatre anys. Per exemple, la indústria digital és responsable d’un 12% del consum energètic del Regne Unit [4] o d’un 10% d’una ciutat com Amsterdam [5]. Avui, el sector TIC seria el tercer país en consum global d’energia, únicament darrere de la Xina i els Estats Units.

Ara bé, la pregunta a la qual intenta respondre l’article és la següent. Com podem combinar una economia digital imparable amb l’escassetat de recursos naturals, les restriccions socials i mediambientals?

Escollir el país pel tractament i l’emmagatzematge de dades significa triar, en part, el seu impacte ambiental. Els data centers o centres de dades representen la realitat material del cloud. Són edificis plens de servidors on es custodien i actualitzen les dades: dades de clients o documents empresarials, vídeos, e-mails i fotos, entre d’altres. Mantenir les nostres dades als centres de dades a França o a Suïssa no té el mateix impacte ambiental que conservar-les, per exemple, als Estats Units. Un centre de dades pot arribar a consumir fins a deu vegades més electricitat que un habitatge o oficina. I és aquí que Andorra té una oportunitat per explorar.

En primer lloc, el preu de l’energia és rellevant, però també la seva empremta de carboni. El cost de producció d’1 kWh d’electricitat als Estats Units és de 1.093 grams mentre que Suïssa genera 7,4 grams de CO2. A Andorra, segons càlcul aproximat, podríem estar prop de 20,7 grams /KWh el 2018 [6], molt per sota d’Espanya amb 321 gCO2/KWh [7]. Amb dades actualitzades del 2020, l’empremta del mix elèctric d’Andorra és de 7,6 gCO2/kWh, molt a prop d’un referent com França, que està prop de 6 gCO2/kWh.

També cal fer una reflexió sobre la deslocalització del factor treball. El sistema informàtic d’un desenvolupador a l’Índia té un impacte ambiental cinc vegades més gran que a Europa i onze vegades més gran que a França.

En segon lloc, consumir des de centres de dades locals també té l’avantatge de protegir millor les nostres dades digitals. Alguns països petits amb reconegut prestigi per la privadesa, com Suïssa, Singapur, Luxemburg i Islàndia, estaven posicionats entre les quatre millors ubicacions on custodiar les dades digitals, segons un informe de Businesschief [8]. L’estabilitat política, la seguretat i la sobirania digital són factors crítics a l’hora d’escollir on guardar les dades personals de clients o dades privades empresarials.

Finalment, l’impacte ambiental del sector digital depèn també, sobre manera, de la fabricació de nous equips electrònics i de la gestió dels seus residus. Per reduir l’empremta, es proposa allargar la vida útil dels equips informàtics, reparar-los o comprar-los reformats. Els estats europeus s’han adonat de la gravetat de la contaminació digital i de la urgència d’actuar. Per exemple, França en la seva llei antiresidus per una economia circular, AGEC en francès [9], dedica un capítol sencer a la lluita contra l’obsolescència programada dels equips electrònics, obligant per exemple a la comunicació d’un índex de reparabilitat i de durabilitat dels aparells. A Andorra tenim talent jove, en especial penso en els alumnes de la formació professional d’Aixovall en microinformàtica, que ens pot ajudar a fer d’aquesta oportunitat una realitat.

En conclusió, l’encariment del material electrònic per escassedat de les terres rares i per efectes reguladors, el preu de l’energia i l’empremta ambiental d’aquesta, així com les creixents tensions geopolítiques, són i seran factors claus per a la indústria mundial dels centres d’emmagatzematge de dades. Afavorir un entorn de dades segur i la circularitat digital pot ser una aposta de futur per a Andorra. Som de l’opinió que estem a l’inici d’una nova economia de la frugalitat, on els recursos seran preciosos i on s’haurà de lluitar contra el malbaratament. Cal treballar no solament la part de la producció digital, sinó també el consum. Estem davant d’un nou paradigma de consum global. Tot just encetem l’era de consum conscient no només pel que fa als nostres hàbits d’alimentació, transport i consum, sinó també el consum digital. És també una oportunitat per a les empreses ser aquest cop les pioneres en aquest sentit. Potser començant per pensar, és el meu cloud digitalment responsable? És el teu hosting un green cloud?

[1] Infografia – VisualCapitalist –An intenret minute in 2021
[2] Infografia – Climatecare.org – The carbon footprint of the Internet
[3] Article web – escp.eu - Reduce your digital carbon footprint
[4] Informe. Gaia Edge Report
[5] Llibre – L’enfer numérique, Guillaume Pitron, edicions Liens qui libèrent
[6] Article web – Datosmundial.com – Gestión de energía en Andorra
[7] Article web – Canviclimatic.gencat.cat – El mix eléctrico
[8] Article web- BusinessChief – Top 15 countries for safe data storage
[9] Llei w ecologie.gouv.fr -Loi anti-gaspillage pour une economie circulaire

* Ivan Mariblanca Flinch, CEO de Canopé
* Ivan Mora, Clúster Manager d’ACTINN
 
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts