Vida interior

M’agraden els simuladors, que permeten fer gairebé de tot sense esquitxar-te ni prendre mal, assegut al sofà i a la vora del foc. Sense anar més lluny, a Google Earth hi ha un simulador de vol que és una petita virgueria i que permet anar volant pels cels del món. Però vet aquí que ahir ens van anunciar que a la web de la CASS hi ha aparegut un simulador de pensions. Un simulador de pensions! Però si ha de ser com l’oracle de Delfos, com el Nostradamus del jubilat, com la sibil·la de les classes passives. Per fi sabrem, sense haver de passar vergonya per les oficines del carrer Joan Maragall, de quin mal haurem de morir quan arribem a l’edat daurada. De manera que ahir al vespre vaig entrar a simular. A veure què. El procés no és gaire complicat. Primer s’han de demanar els punts. Després del procés d’autenticació, amb el certificat digital, ha aparegut, a la part superior dreta de la pantalla, un tal Albert Villarã, així, amb la A amb titlla, que és com es representa la vocal nasal central oberta pròpia de la llengua de Camões. Però bé. Ja és molt que aparegui un accent en la panòplia digital administrativa, de manera que és molt demanar que a més te l’encertin. No demanen gran cosa: data de naixement, punts acumulats el febrer del 2015 i punts acumulats avui. Et generen a l’instant un fitxer pdf. L’obres. Veus el que surt i el tanques immediatament. El futur previst –si més no el meu– és la indigència total. Ha d’haver-hi un error. Però encara que sigui així, tot és superable si tens un trosset d’hort i una rica vida interior.