x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Vacunes

Actualitzada 20/12/2021 a les 06:12
Contràriament al que pensen moltes persones, les vacunes han estat un dels majors invents de la historia de la humanitat. Representen una de les mesures més importants de salut pública i de prevenció i promoció de la salut que existeixen.

Al ser una mesura de prevenció, la seva administració ha de ser abans de tenir la malaltia. Es a dir que s’administra en persones sanes, contribuint que la persona vacunada produeixi defenses contra la malaltia en qüestió.

Totes les vacunes incloses en els diferents calendaris vacunals s’administren en persones sanes des del naixement.

Gràcies al fet que disposem de cobertures altes aquestes generen espais de convivència segurs, que beneficien tota la població. Les taxes de vacunació infantil es troben sobre el 99%.

Alhora són considerades sostenibles, gràcies que contribueixen a la no existència de determinades patologies, per tant afecten positivament sobre el sistema de salut, contribuint a la contenció de la despesa sanitària per malaltia.

I de la seva eficàcia no hi ha dubtes. Al darrere de cada vacuna existeixen infinitat d’estudis científics que garanteixen nombrosos beneficis i pocs riscos.

Uns estudis que un cop s’inicien, no finalitzen mai. Sempre hi ha investigadors que de forma contínua segueixen investigant per millorar-ne els molts efectes beneficiosos, i treballen per disminuir els efectes adversos, igual que es fa amb la resta de medicaments.

Moltes d’elles fa relativament poc temps que s’administren de forma sistemàtica i massiva a la població infantil.

Gràcies a les vacunes s’han pogut erradicar moltes malalties infeccioses, com per exemple la verola. O aconseguir taxes molt baixes d’infecció, com és el cas de la poliomielitis o del xarampió. L’impacte de la vacunació conjugada contra la meningitis als infants ha provocat quasi l’eliminació de la malaltia allà a on s’ha implantat.

L’any 1924, quan es va utilitzar per primera vegada la vacuna del tètanus en l’exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, segur que es tenien dubtes, però tot i així s’hi va confiar i va ser clau en la seva prevenció.

Tot això ho tenim totalment assimilat. Ho entenem. Per tant, per què ens costa aplicar-ho amb la vacuna contra la Covid? Per què determinats arguments vàlids per a altres vacunes els dubten amb aquesta? La historia està del costat de les vacunes.
  • #10 LORAINE
    (21/12/21 07:18)

    Bon article Sílvia!!!
    Llàstima de trolls.
    Tota la comunitat científica recomana les vacunes per fer front junts a la pandèmia, però malauradament un 20% de la població és insolidària i d'abandera amb arguments infumables per no vacunar-se. No vivim sols, estem en societat, caldria no ser tan egoista. Avui per tu, demà per mí.

    Respondre
  • #9 Incredul
    (20/12/21 22:10)

    Ignasi va dir..
    No es pot comparar. L'any passat era la soca original. Ara és la variant delta. Segons la OMS, més contagiosa però MENYS letal. Això és el que van dir. Potser hi ha menys UCIS i menys morts perquè cada variant és més contagiosa però menys letal que l'anterior segons la sacrosanta OMS. Però hi ha que creuen que és per les vacunes. Jo crec que això és una presa de pèl total. Aquest experiment genètic no s'ha provat mai en humans, i ara ho volen posar a la canalla, que no tenen risc, per protegir als que s'han posat 3 vacunes. Qui no vegi l'engany en tot això és que està completament ceg.

    Respondre
  • #8 Jordi
    (20/12/21 16:12)

    Ignasi va dir..
    Segons voste la mortalitat es inferior , crec que es com a minim agosarat ja que a la primera onada no es feien tests generalitzats com ara i nomes es feien PCR a les persones que anaven a l hospital . La ratio era 1 persona detectada 9 no detectades . Si es fa doncs un calcul estadistic la mortalitat era la mateixa . Ara tambe podem ignorar les dades o millor dit utilitzar les com millor ens convingui . I aixi ens va d ença dos anys 

    Respondre
  • #7 Informació
    (20/12/21 12:25)

    Ignasi va dir..
    Borreguisme és escoltar només la versió oficialista, o al listillo del bar. Vostè ha de tenir en consideració que hi ha un desfassament temporal entre l'aparició de casos actius (que la vacunació ha fomentat, al menys a Europa) i la mortalitat, les gràfiques estan desfassades de l'ordre d'un mes en els seus màxims. En el cas d'Andorra caldrà esperar, per poder parlar amb certa propietat, ja que estem propers al màxim d'actius, per cert rècord mundial. Com anticip, fer notar que Gibraltar, relativament assimilable a nosaltres, que és el país del mon amb més vacunes colocades per 100.000 hab., i paradoxallment està en posició núm. 10 en rànquing de mortalitat. Ho pot explicar?

    Respondre
  • #6 Tot és mentida
    (20/12/21 11:46)

    Si us plau, deixeu que ens morim en pau i tranquils, no us preocupeu més per la salut de la ciutadanía, que per vendre'ns alcohol i tabac a les festes pol·lulars ia les "nits de copes" sou els primers. Sortir amb aquesta careta de sants anunciant la nostra imminent mort per no fer-los cas ja no cola...... Ens morirem de totes maneres, no? I com més aviat millor, perquè hi hagi menys aturats i pensionistes, no?

    Respondre
  • #5 No a lugar
    (20/12/21 11:39)

  • #4 Ignasi
    (20/12/21 10:46)

    Negar l'efectivitat de les vacunes, és terraplanisme. Sols cal comparar la mortalitat per COVID, abans i després de les vacunes.

    Respondre
  • #3 Informació
    (20/12/21 10:28)

    Sra. Bonet, sorprén essent vostè professional de la sanitat que no aporti cap argument nou, comparant peres amb porcs. 1) En primer terme, si parlem amb propietat no és una vacuna, és tracta d'una terapia gènica (ARNm i ADN, aquest últim per les vectoritzades). Efectivament atès que els "vaccinats" contagien tant o més que els no vacunats, fet reconegut per la OMS que va afirmar fa poc que a Europa aquesta onada pandèmica ha estat provocada pels vacunats, que en creure's que la vacuna era esterilitzant (no permetia contagiar, ja que les autoritats ens havíen fet creure en la immunitat de ramat) es van relaxar i han escampat el virus amb la pitjor onada de totes. 2) Vostè mateixa ho afirma, el 99% de la població infantil està vacunada, doncs és perquè la nostra societat creu en les vacunes tradicionals (inactivades o atenuades), però no en les teràpies gèniques experimentals aprovades per primer cop a la història, no havent superat cap intent anterior els protocols d'autorització.

    Respondre
  • #2 Albert
    (20/12/21 08:54)

    Sra Bonet, s ha de comparar el que es comparable i un cop mes vos feu una exposicio dels fets ignorant voluntariament una part de la historia . Totes les vacunes fins ara havien seguit un proces de test i examen per fases que han durat anys justament per determinar la efficacia i els possibles effectes secundaris a curt mig i llarg plaç. Durant aquest periode nomes es injectava els productes a un nombre molt limitat de gent i tota voluntaria . A mes les vacunes que estan en fase de desenvolupament i proves de la COVID utilitzen una tecnica la del ARNm que si be esta estudiada des de fa anys com a tecnica , s en desconeix els possibles effectes practics a curt mig i llarg plaç sobre el impacte en les persones i els seus decendents. Be nomes per aquests dos aspectes no es poden comparar amb la resta de vacunes . Estan en proves fase 3 , i ningu ni governs ni laboratoris farmaceutics es fan responsables de res . Un acte de fe i un xec en blanc 

    Respondre
  • #1 Primum non nocere
    (20/12/21 07:44)

    Portem dècades amb les campanyes de vacunació contra la grip i segueixen morint al món una mitjana de 650.000 persones a l'any per la mateixa. Per la mateixa regla de tres, quina garantia té la vacuna experimental de funcionar? D'altra banda, les vacunes del segle XXI són sintètiques, transgèniques, genètiques i nanotecnològiques, poc s'assemblen a les del segle passat. Penso que vacunar-se és un acte de fe.

    Respondre
10
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts