x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Les set claus

Quan plorem de ràbia

Actualitzada 19/12/2021 a les 06:01
Miro l’aplicació mou T B, estic a 5 minuts de la parada, 10 minuts per al proper bus. Perfecte! La parada plena de gent. Comentaris sobre els problemes de trànsit, tot col·lapsat. Passen busos plens o que no van cap a casa. Vaig a fer la compra i torno! Ja portem 1 hora esperant. Ja en portem 2 i cap esperança que el nostre bus arribi, sort que algú dels meus plega a les 8 i em pot pujar, però i la resta? Els devora el cansament i el trist i frustrant sentiment d’impotència. A la parada de la Massana aquest sentiment d’impotència es converteix en ràbia, en un sentiment que burxa per cridar i diu prou! Això és una vergonya! I ja sabem que la ràbia és segurament l’emoció més mal vista perquè sovint va associada a l’agressivitat i a la violència. Surt una vacant nova a la feina, llegeixes els requisits i t’hi veus. Creus modestament que ho pots fer bé. T’ho penses, t’ho repenses i amb molts nervis decideixes presentar-t’hi. Passes l’entrevista, de fet, et surt brodada. Després d’uns dies, reps una trucada per dir-te que no has estat tu la persona elegida, i penges i et pugen les llàgrimes als ulls, plores de ràbia davant una situació en què et sents impotent. És la frustració enfront una situació injusta davant la qual no pots fer res. Des del punt de vista de la psicologia, es veu que això de la ràbia és una cosa bona, que ens ajuda a sobreviure, que ens dona força, si no, ja coneixeu l’altra opció, allò de la sang d’orxata. Però tant l’agressivitat, ja m’ho imaginava, com el plorar, són mostres de ràbia mal gestionada. Ja ho deia Aristòtil: “Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa senzilla, però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta senzill.” Sobretot al matí, quan només arribar a la feina et creues amb la persona que li han donat la plaça que creies que et mereixies i et somriu tot mirant-te per sobre l’espatlla.
  • #3 Josep
    (19/12/21 22:31)

    Josep va dir..
    ... i no pas no més copiar una frase d'Aristotil

    Respondre
  • #2 Josep
    (19/12/21 10:44)

    També pot llegir el Manual d'Epictete i Marcus Aurelius ... ;-)

    Respondre
  • #1 Galadriel
    (19/12/21 08:08)





    Sona el despertador, em fa mal tot el cos però he d' anar.
    Arribo a la feina 20 minuts abans perquè he de fer-me un antigen i posar-me un EPI.
    Pujo a planta, és el segon brot e un any i estic cansada i deprimida, no veig pas el futur, intento centrar-me en el dia a dia. 
    Tot fa mal. Les persones que han mort a les nostres mans fan mal, el meu cos fa mal, la meva ànima fa mal.
    Passo per l' Avinguda Carlemany, el món gira negant una realitat que no li convé veure. La gent porta la mascareta abaix, fumen, interactuen sense mesures… i jo ploro de ràbia, d' impotència i pena i vaig cap a casa pensant que, per la merda que cobro, en qualsevol altra feina cobraria el mateix i sense morir-me un trocet cada dia. 

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts