Creat:

Actualitzat:

En les darreres setmanes ha estat noticia la “batalla campal” desfermada entre el Regne Unit i França arran de l’arribada de migrants a la costa anglesa provinents del continent.

En realitat, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha provocat tot un reguitzell d’incidents deguts gairebé sempre a la ja llegendària habilitat d’aquest país per incomplir els acords signats i canviar d’aliats sense patir les conseqüències d’aquest incompliment. Ara és el Brexit, l’acord de Divendres Sant a Irlanda del Nord, o la política migratòria. Però a Catalunya encara es recorda el canvi de bàndol d’Anglaterra a la guerra de successió, que va deixar els catalans literalment als peus dels cavalls.

Per seguir tota la sèrie d’incidents i ocurrències del govern britànic, és molt recomanable llegir les cròniques que escriu el corresponsal de La Vanguardia a Londres, Rafael Ramos, on reflecteix amb humor “britànic” les vicissituds d’un primer ministre infantil i impredictible, i dels seus inefables ministres. Sense anar més lluny, la ministra d’Interior, Priti Patel, està negociant amb els països del centre d’Àfrica per tal que, a canvi de diners, permetin la deportació de migrants des del Regne Unit a aquests països, que no són els seus d’origen, sense tenir en compte el drama personal que això suposa.

Podríem dir que tot en Boris Johnson és teatre. Macron va dir d’ell que és un pallasso i el seu govern, un circ. Encara que cent anys abans, la mateixa reina Victòria també opinava dels francesos que “eren volubles, corruptes i ignorants, incurables com a nació però encantadors com a individus”. Com es veu, floretes per tot arreu.

¿Què té a veure tot això amb Groucho Marx? Res, pero la seva definició dels polítics li va com anell al dit a Mr. Johnson i tants d’altres: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los per tot arreu, diagnosticar-los incorrectament, i aplicar les solucions inadequades."

tracking