Els 356

Donaria per a una sèrie d’èxit, tipus The Leftovers o Les révenants, i serviria per a la miserable quota del sis per cent que diuen que deixaran per a produccions audiovisuals en catalana llengua. Sinopsi. En una petita comunitat de muntanya, fent recomptes i creuant dades, les autoritats descobreixen que han desaparegut tres-cents cinquanta-sis veïns del cens del poble i resulta que ningú no els ha vist ni sap on són. S’han esfumat sense deixar rastre. Ni una trista nota de comiat a la taula del menjador: “Estaré bé. No cal que em busqueu, que no tinc intencions de tornar.” Ni tan sols han avisat el Comú: aquestes accions administratives no solen lligar bé amb la cosa paranormal, que sovint es produeix sense avisar. Per això mateix que publiquin la llista d’absents al BOPA no crec que faci gaire efecte: allà on siguin no el llegiran perquè segur que tenen altres necessitats. Fa dies que hi penso amb una preocupació creixent. On han anat? A una dimensió paral·lela, a un Encamp distòpic (o millor, paradisíac i tropical)? O bé s’han fos, diluïts en els enigmes quàntics de l’univers, per convertir-se en pols d’estrelles (que és el que, en definitiva, som tots). Entre les dues possibilitats, hi ha un ventall inconcebible d’alternatives. Potser és que, travessant un forat de cuc i aprofitant la teoria de les cordes han estat enviats al passat més remot o projectats al futur. Si han anat cap allà, un humil prec: que enviïn una postal i ens facin un resum de com estan les coses i de quin mal haurem de morir. Així ja ens anirem preparant i encabat ens estalviarem disgustos.