De la meva agenda
L'amor crida l'amor
Una bona definició és la que diu que “estimar és voler la felicitat de l’altre”
Una bona definició de l’amor és la que ens diu que “estimar és voler la felicitat de l’altre, a qui dius que estimes”. L’Erika, que va a l’escola francesa, ens n’ha fet la traducció: “L’amour appelle l’amour.” La mainada ha dibuixat una nena al costat de la mare a qui ajuda a eixugar les culleres. Ensenyo als infants a donar i a donar-se. Jo intento sempre fer-ho.
Els nens i les nenes no són recipient passiu de l’amor rebut. L’amor es mor si no és compartit. La catequesi ha continuat treballant el voluntariat. Els de l’Esplai em conten com una setmana recorregueren l’entorn del poble de Canillo per recollir la brossa que algunes persones inconscients llencen als marges del riu Montaup, Valira d’Orient... Durant les colònies de l’estiu, cada dia hi ha un taller responsable de netejar la bassa de Sant Joan de Caselles.
El voluntariat és un moviment altruista que comporta la dedicació del propi temps a persones necessitades de comunicació i ajuda. És un exemple extraordinari de generositat.
El voluntari no pot ser una persona individualista, sinó tot el contrari. Aquest moviment és un servei que neix a partir d’una profunda motivació personal i, en aquest sentit, és el testimoniatge clar d’un col·lectiu que té en compte, sobretot, la dignitat de la persona més que la seva imatge, el poder adquisitiu o el seu estatus social. El miracle de l’amor es troba en el sentit de complementarietat que prenen la vida del voluntari i la de la persona ajudada. La nostra amiga Carla Riestra escriu des de Bolivia on treballa amb els infants i joves vulnerables: “El voluntariat més que una ONG és una gran família! Quan la cooperació neix des del cor transforma l’ordinari en extraordinari.” I acaba, com si hagués escoltat els infants de catequesi quan deien: “L’amor crida l’amor”, afirmant:“La grandesa no resideix en el poder, sinó en el servei als altres.”
Divuit voluntaris d’Andorra s’han acollit els caps de setmana del 20 i 27 de novembre a AINA per rebre unes formacions. A AINA som feliços d’acollir-los, perquè mai farem prou pels nostres voluntaris. Hem de modernitzar les maneres d’arribar a la gent. Hi ha persones que porten anys fent de voluntaris, els cal rejovenir-se. El Govern i la societat andorrana han de donar tot el valor que tenen al voluntariat i obrir-lo a les necessitats de la societat andorrana i mundial.
Un dels camps més importants del voluntariat és el del lleure. Un dels drets dels infants és el de les vacances d’estiu. Gràcies al centenar de voluntaris joves monitors, AINA proclama: “A l’estiu cap infant sense colònies.” Recordo als monitors d’AINA: “Si voleu deixar el món millor del que l’heu trobat, la missió comença en el voluntariat.”
El compromís envers els infants és generós, altruista i per això vocacional. I els regalo el meu decàleg del voluntari.
- Fer de voluntari augmenta l’estimació envers l’altre; en cas contrari, no és voluntariat.
- Actuar de voluntari comença respectant i aprenent de la persona o dels col·lectius a qui ajudes.
- La solidaritat del voluntari embelleix Andorra perquè el Govern no pot arribar a tot arreu.
- La veu del voluntari ha de ser crítica per denunciar les injustícies que han corferit les persones que ajuda.
- Els voluntaris han de fer PINYA. Com diuen els jugadors de rugbi: “Pas de mêlée, pas de victoire.”
- Els monitors voluntaris han de seguir una formació permanent, perquè vivim en un món canviant, perquè hem de tocar de peus a terra. “Forma’t i transforma!”, diu Pere Tarrés.
- El monitor voluntari ensenya als infants a ser voluntaris perquè ells són el voluntariat de demà.
- El voluntari ha de sentir una gran felicitat sigui quina sigui la seva ajuda, i per petita que sigui la seva ajuda.
- El llibre de text del voluntari és l’Evangeli, que ensenya la gratuïtat de l’amor sense mesura.
- Una vida sense sentit troba el sentit de la vida en l’ajuda a l’altre, a la comunitat.
Tant de bo que sapiguem emmirallar-nos en Maria, la meva Confident i la dolça Mare de tots. Ella, la “beneïda entre totes les dones”, s’acosta a la seva cosina Isabel a Ain Karim per posar-se al seu servei. I també al dels nuvis a les Noces de Canà. Sense que ningú li demanes, intercedeix prop de Jesús per aportar el vi que s’havia acabat i que va ser incomparablement de millor qualitat. Tot serà millor amb el nostre servei i ajut, i donarà compliment al desig de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat.”