x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

El gran Alexandre (i II)

Aproximació a la vida, obra i mort d’un gran home
Actualitzada 26/11/2021 a les 06:53
    Joan-Albert Mijares i Grau
Inici de la conquesta de l’Imperi aquemènida /(Persa)
La primavera de l’any 334, l’exèrcit macedònic passa l’actual mar de Màrmara (Hel·lespont) prop d’Abidos.


El rei persa Darios, considerant erròniament que guanyaria aviat els macedònics, no convoca noves lleves per incrementar les seves tropes.


Per al casament de Cleòpatra es van preparar a Macedònia grans festes. Alguns dels esdeveniments eren representacions teatrals. A l’escenari havien muntat el tron reial. En dirigir-se Filip a ocupar aquest lloc, el cap de la guàrdia personal del rei surt de darrere una columna i li clava un ganivet al pit, matant a l’acte la víctima. Surt corrents cap darrere del palau, ensopega i cau, temps que perd per ser quasi agafat per dos soldats que quasi el detenen quan es dirigia a un cavall que l’esperava. Els perseguidors l’aturen i el maten tot seguit.


No es va saber mai el motiu ni qui hi havia darrere del complot.


La mort de Filip va ocasionar un interval de perill per a Alexandre. Malgrat que ningú va ser declarat culpable directament hi havia dues suposades conspiracions en marxa.


Una era la que assenyalava Olímpia. Ofesa pel recent casament del seu marit, que li demanava el divorci i l’entrada d’una nova muller favorita en escena, possible mare de nous hereus. L’altra eren tres suposats conspiradors, esperonats per Demòstenes: un, el que esperava Passanties amb un cavall, darrere el palau, i els altres dos Perdicas i Lleonat. Suposant que van executar l’assassí per evitar delacions. L’enemic més gran de Filip era l’orador Demòstenes d’Atenes (curiosament va anunciar l’atemptat contra Filip abans que se l’executés) perquè no parava mai de criticar contra ell. Just en aquell temps va morir la filla de Demòstenes, per la qual cosa es va acabar el verí continu contra Filip.


L’exèrcit macedoni va recórrer tota la costa de l’Àsia Menor passant pels actuals Síria, Líban, Israel, Palestina, Gaza, fins a Egipte. No sense facilitats.


En arribar a Egipte sense pràcticament fer campanya militar és rebut pel seu amic de sempre Hefestió amb tota la flota grega fondejada al delta i el sàtrapa Mazaces, assabentat de la derrota persa d’Isos, més amunt, es posa a les seves ordres i li dona la benvinguda.


Alexandre resta meravellat de la grandesa i bellesa d’Egipte, els temples de Memfis, les piràmides, etcètera, tot superior a la d’Atenes, quan era llavors al màxim esplendor. Els egipcis el reben com a alliberador i el fan faraó amb tots el honors i segons la cultura tradicional el respecten com a Déu.

A Egipte, Alexandre estudia el terreny i funda la ciutat d’Alexandria, prop del delta del riu Nil. Poc després continua la persecució de Darios, rei persa que no veu possibilitat de guanyar, per la qual cosa abandona la seva família i els seus tresors. Alexandre es troba totes les dones atemorides en una rica tenda de campanya. En assabentar-se de qui es tracta, saluda Sisigambis, mare de Darios amb el nom de reina mare, i ordena que no li falti de res. La fugida de Darios és considerada pels propis perses com una gran desqualificació.

Alexandre fa saber que malgrat ésser el guanyador tracta tots el familiars dels nobles amb respecte. La persecució de Darios passa per totes les grans ciutats, com Babilònia, Susa, Pasaharda... Reuneix els tresors de totes les ciutats, una fortuna immensa. Això li permet reclutar noves tropes de mercenaris a Europa.

Del riu Indo al golf Pèrsic. Prop de la frontera xinesa, el rei hindú Poros és agafat presoner. Alexandre li demana: “Com vols ser tractat?” Poros li respon: “Com a rei.” Bé, així serà. Formaràs part del meu exèrcit, et nomeno rei de tota l’Índia i pagaràs un raonable tribut.

Poros continuar amb vida al front dels seus soldats i dos-cents elefants de guerra. Va ésser sempre aliat i especialment admirador d’Alexandre.

Al final del riu Indo es troben unes tribus extremament ferotges, els malios i els oxidracos, que els costen molt conquerir, on Alexandre és ferit de gravetat. Una fletxa se li clava al tòrax travessant la cuirassa.

La seva flota és ara comandada por l’almirall Nearc, amic d’Alexandre des de la infància, fins arribar a l’oceà Índic, on tenia ordres d’Alexandre de remuntar la costa i explotar el golf Persa.

Per la ferida del tòrax surt molta sang i en tossir surt també aire. Li extrauen la fletxa però segueix sagnant i minvant les forces d’Alexandre. Ordena arribar a Babilònia. Malgrat el seu estat es posa sempre davant a les darreres batalles que encara es presenten. Ho fa amb encert i valentia. Tots els seu alletats el donen per moribund. Però no s’atreveixen a confirmar-ho.
Amb penalitats passa uns dies de gran debilitat amb febres altíssimes. Uns creuen que es tracta de malària, malaltia corrent a la zona.

El mes de gener del 324 a Susa se celebra una grandiosa festa nupcial per festejar el casament d’un grup de prínceps i princeses perses. A Pèrsia la poligàmia és normal. Alexandre hi assisteix però s’ha d’allitar a la meitat.

Alexandre sembla que es recupera una mica i comença el seu darrer viatge en vida de Susa a Babilònia. Torna a pujar-li i baixar-li la febre debilitant-lo encara més.
Per als generals i amics és clar que s’està morint. No s’atreveixen a avisar el seu metge perquè en morir-se un dels seus amics més propers –el metge li va receptar una tisana i poc després el malalt va expirar– Alexandre va fer penjar el metge.

Tots els militars discutien entre ells qui seria el nou cap dels soldats i un dia abans que perdés el sentit, va respondre a la pregunta de qui comandaria el seu exèrcit. Va contestar amb un fil de veu quasi inaudible. Que sigui el millor.

Va aclucar els ulls i morí poc després a Babilònia l’any 323.

Causa de la mort. La majoria d’escrits sobre els darrers dies d’Alexandre parlen, com a únic símptoma, d’unes febres, descartant l’enverinament freqüent llavors. Altres causes: s’ha proposat el còlera, tifus i altres malalties infeccioses com la recentment descoberta febre del Nil. Nosaltres creiem que pel tipus de ferida a l’hemotòrax amb important hemorràgia i sortida d’aire en respirar i tossir, cal pensar en una ferida pulmonar i que per les condicions de campanya del moment seria molt fàcil que s’infectés, causant una pneumònia i/o pleuresia afegida. Suficient per causar la mort a més d’un combatent de l’època. Les febres serien originades per la infecció pleuropulmonar i la sèpsia, com a conseqüència, la mort. Tenia 32 anys.

Epíleg
Per la vasta extensió del territoris conquerits es pot considerar que Alexandre posseïa un autèntic imperi euroasiàtic.

No va deixar cap hereu i tota la plana major de generals i amics d’Alexandre van decidir esperar el naixement d’un fill de Roxana. La princesa de sang iraniana no seria acceptada ni ella ni el seu fill, en el cas que fos un nen, pels macedònics, i quedava descartada aquesta línia.
De moment es va fer càrrec de la situació el general Perdicas.

Entre els generals grecs van acceptar repartir-se les possessions europees i deixar els regnes asiàtics a les satrapies, tal com ja estaven comandades.

Egipte va passar a Ptolomeu com a faraó. Síria passà a Laomedó, Silícia a Filotes, Eumeno va rebre la Capadòcia. Antígon passa a governar Pamfília. Asandre, Cària. I Lleonat va rebre la Frígia Hel·lespòntica.

Tothom està d’acord que Alexandre era el millor governant de tots els temps i el millor estrateg militar demostrat a la batalla de Gaugamela.

Tots aquests governants residuals o successors van crear una influència grega a tots els seus regnes que es va batejar com a Hel·lenisme. Van fer una exportació de la cultura grega a tots aquests llocs i en definitiva una expansió cultural grega a tota l’Àsia Menor.
No hi ha dubte que la forta personalitat d’Alexandre a part de l’herència natural, es va formar i modelar per la influència del seu pare Filip II, i els educadors, especialment Aristòtil.

Entre tots aquests van decidir enterrar Alexandre a Alexandria d’Egipte (1.600 quilòmetres). El van embalsamar i el van transportar des de Babilònia fins al delta del Nil amb un carro tirat per seixanta-quatre mules i car­regat de tresors. Per tot arreu on passava era aclamat amb respecta, entusiasme i tristesa.

Es van descobrir uns quants plans que Alexandre tenia previstos per al futur com, per exemple, fer una via de transport que bordejava tot el nord de l’Àfrica des d’Egipte fins a Gibraltar. Idees avançades al seu temps.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts