Creat:

Actualitzat:

S’ha filtrat la darrera versió del codi de conducta dels consellers –i conselleres– generals, on s’especifiquen les normes generals sobre vestimenta, tot i que és molt més interessant i transcendental el control sobre els conflictes d’interessos. Pel que fa a la indumentària, diria que s’ha acordat l’aplicació d’una versió del cèlebre arreglado pero informal. No s’estableix l’obligatorietat de la corbata (i no parlem dels tatuatges), i es deixa tot al criteri de conceptes tan eteris i interpretables (que és tant com no dir res) com la sobrietat i el respecte. Els vestits tradicionals –gambeto, tricorni (bicorni els síndics)– es reserven per a les sessions solemnes. Se’m permeti recordar què deia Anton Fiter i Rossell sobre el dress code dels membres del Consell dels Vint-i-Quatre, aviat farà tres-cents anys: “Los de Consell han lloablement estilat i practicat de tot temps anar al Consell i en totes les funcions públiques vestits ab capes de panyo de la terra o de burell, barret, corobata o mocador i sabates, sens permetre a ningú de sos indivíduos, per ric ni poderós que sia, entrar en altra forma i amb molta raó, perquè allí tots són iguals.” O sigui, que la vestimenta tradicional era una mena d’uniforme pactat per evitar comparacions en funció de l’origen i la capacitat econòmica, perquè alguns dels consellers “de la roba de dessota van mal vestits o indecents”. I encara afegia que l’ús de roba de llana burella –la llana fosca que treballaven els teixidors d’Escaldes– n’afavoria “son despatx o venda”. Fiter, i si tornéssiu una estoneta d’entre els morts a posar-hi una mica d’ordre, si us plau?

tracking