Recuperar la política (4)

En context d’emergència climàtica, de polarització o de frustració amb la vida pública, què vol dir ser un ciutadà o ciutadana?

Per millorar la nostra vida pública, a part de l’ètica dels polítics o de les millores institucionals que ja hem exposat, les solucions també estan en el nostre compor- tament individual.

Hem d’anar a l’espai públic amb una visió de la realitat pragmàtica, sense bàndols ideològics irreconciliables i sense rivals a combatre. Hem d’aprendre a escoltar i posar-nos al lloc de l’altre, per intentar arribar a acords.

Hem de reivindicar el nostre poder i espai d’acció i no esperar que un polític ens ho solucioni tot. Hem d’abandonar el victimisme simplista de les conspiracions d’una “elit” contra un “poble” oprimit, analitzant i explorant la complexitat amb què vivim per cercar solucions i petits gestos factibles.

Hem d’acceptar que tots els canvis comporten guanyadors i perdedors, independentment del mèrit i de l’esforç personal.

Per tant, celebrem l’èxit i esforcem-nos, però no humiliem els perdedors. Si tenim èxit, bona part és perquè simplement hem nascut en un país o família determinats i, per tant, l’hem de gaudir amb humilitat i agraïment.

Hem d’acceptar la interdependència que tenim entre tots i totes i amb la natura, les nostres accions tenen efectes sobre els altres i un impacte en el nostre entorn.

Hem de dignificar i potenciar tots els talents, un cuidador de familiars o un fuster són igual d’importants i valuosos que els economistes. Hem de valorar l’experiència i el coneixement de les nostres persones grans.

En conclusió, celebrar la sort que ens ha portat a viure en un dels llocs més meravellosos del món, reconeixent que també tenim deures com a ciutadans i ciutadanes i que tots i totes pertanyem a quelcom comú.