El titular –dijous passat en aquest mateix mitjà– es llegia fàcilment: “La xifra de llocs de treball a Ocupació triplica la d’inscrits que busquen feina.” La interpretació d’aquestes paraules, el que impliquen, és tota una altra qüestió. En curt, són una de les conseqüències més descarnades del nostre sistema de vida capitalista ultraliberal –en el pitjor i més desvirtuat sentit de la paraula–. I escric sistema de vida perquè fa temps que va deixar de ser només un sistema econòmic. Per cert, el servei d’ocupació i els llocs de treball als quals fa referència són, com vostè ja sap, andorrans. I no he viscut ni conec d’altri sistema socioeconòmic. Fet que no treu que estiguem cecs i continuem, impulsats per una inèrcia a prova de bombes i pandèmies, cap a un futur que cada vegada té més de Blade Runner i menys d’Avatar. Cada crisi sistèmica capitalista, des de la del 29, fins a l’actual generada per la Covid-19, ha comportat serioses reflexions dels líders mundials del moment. Reflexions i propòsits que han quedat oblidats tan aviat com la roda ha semblat recuperar la capacitat de girar, o meravella de les meravelles, i ha generat creixement, riquesa i benestar. Pel camí s’han perdut qualitats –redistribució, benestar, respecte pel medi, lideratge o dignitat– que mostraven el millor de nosaltres. Per una vegada vaig trencar la norma i algun dels comentaris al peu de la notícia hi tocaven. Cadascú és ben lliure d’interpretar el titular com l’hi sembli. Tan com de creure que els milers d’ofegats a la Mediterrània i l’Atlàntic o els milions de persones amuntegats als camps de refugiats d’arreu, han escollit immigrar per gust.