Algun Freud?

Dijous, 4. Restaurant: planta baixa i primer pis. Tot ple: les taules parades amb estovalles blanques i ocupades. En Larry o en Jesús (no li puc veure la cara), camisa i pantalons negres i un collaret de costella de porc, em pren nota. La meva atenció se centra just davant meu: una gata d’Angora, ben asseguda en un tamboret alt, tecleja en una antiga màquina d’escriure. Ho fa lentament i fa passar el carro amb elegància. De sobte, fa un moviment brusc i el carro salta amb el seu dring característic. La gata s’espanta, s’estarrufa, salta i, amb les ungles de les quatre potes, queda enganxada a la paret. Divendres, 5. El meu gos, en Poqui, plora i salta al costat del llit perquè vol pujar-hi, però jo soc asseguda al sofà del menjador i el meu home ve i em diu que tinc una trucada del pare, que es veu que està furiós i m’ha d’explicar no sé quin problema. No sé si agafo el telèfon, però he de comunicar-me, imperativament, amb la mare. Li truco i li truco i no agafa el telèfon. Soc conscient que tots són morts i que, per tant, allò és un somni, però continuo telefonant. Dissabte, 6. Centenars de ratpenats diminuts, sorgits d’un arbre immens d’una placeta ridícula, m’han massacrat el braç dret a mossegadetes. El farmacèutic m’ha curat amb un ungüent que jo m’he d’anar posant cada hora. No sé d’on ha sortit, però la infanta Elena d’Espanya rondava per allà i ha aprofitat per fotre’m la feina. De cop, l’avi i jo som en un gran llit, un al costat de l’altra xerrant tranquil·lament. Des del llit, es veu una finestra gran, amb reixa, i de sobte s’hi aboquen tres o quatre persones (una és una noia, les altres no les acabo de veure bé) amb cara de pocs amics. M’espanto i li dic a l’avi que em fa por que puguin trencar la reixa, entrar i fer-nos alguna mena de mal. L’avi, tranquil, em respon que no m’hi amoïni, que aquelles persones no són reals. M’estranya la seva explicació i li pregunto com ha arribat a aquesta conclusió. Fredament, em respon: “No poden ser reals perquè jo tampoc soc real. Que no et recordes que soc mort?” O per culpa de la tramuntana o del cansament que acumulo, fa uns quants dies que, en aixecar-me, puc explicar els somnis fil per randa. Hi ha algun Freud?