A mitjan anys noranta va començar el que popularment hem anomenat com a reintroducció de l’os bru als Pirineus, a conseqüència de l’estat quasi d’extinció en què es trobava el plantígrad en aquesta zona. Des d’aleshores fins ara han estat múltiples les controvèrsies entre partidaris i detractors de la mesura. Dues visions que se’ns han mostrat sempre contraposades entre ecologistes i sector ramader, o enfrontades entre una decisió dels poders públics i el modus vivendi del món pastorívol. I el cert és que aquells que viuen més allunyats del món rural, que són la majoria, veuen la repoblació de l’os bru als Pirineus com un fet bucòlic i romàntic que es reforça amb les imatges entranyables que ens acostumen a ensenyar de cadells jugant o plantígrads adults passejant pel bosc i fregant-se amb els troncs dels arbres. A l’altre costat, el sector ramader, els pastors que veuen com la presència de l’os afecta la seva activitat ja sigui per la mort de bestiar o ja sigui per les conseqüències que provoca al ramat el seu moviment.
Múltiples són els reportatges que s’han fet al voltant d’aquest tema, majoritàriament des del punt de vista de la reintroducció i els avantatges en la preservació de l’ecosistema. Però avui a la tarda tenim l’oportunitat de veure als cinemes Guiu de la Seu una altra visió, la que ens prové del sector ramader que és molt crític no amb l’animal, sinó amb l’administració i la seva gestió en la repoblació, que està sent deficient, diuen, per arribar a un equilibri entre els dos mons, el de l’animal salvatge i el de l’activitat pastorívola. Sí o no a l’os?