Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Molt victimisme hi veig en aquest article fet per una periodista hetero..."Posar totes les dones en el mateix sac, quan els nostres camins i desitjos són diversos i canviants...
Que bonic sona tot aixo..., pero en realitat la que intenta anar "per camins diferents es assenyalada i criticada per altres dones, no fotem dona! Que fácil es culpar a la societat del que vosaltres sou incapaces de fer...
Nasciturus va dir..
Si li treu la vida en una taula d'operacions és que no és un nounat.
De res.
I el que tenim que atravesar les que mai hem volgut ser mares no ens agraden els nadons... Que som males dones, que se'ns ha passat arròs, que no ens preocupem que ja arribarà, com si fos una obligació i les que decideixen ser mares siguin millor dones que la resta, uns éssers superiors...
Respondre
Lluitar va dir..
Comentari incisiu que dona a pensar... Sí, entenc que hi ha un altre feminisme allunyat dels estandarts que ens marquen dictatorialment algunes activistes radicals.
La paradoxa de l'avortament no podria ser més flagrant, el nounat hauria d'esperar, precisament de la mare, amor sense límits, però decideix treure-li la vida en una freda taula d'operacions.
El metge, la missió és garantir la vida, peró es transforma en l'instrument i botxí de la seva mort.
L'Estat, que hauria castigar els criminals que aixequen la mà contra la seva vida, nega al nonat el dret a viure.
Tres articles gemegant sobre la condició biològica de la dona, per concloure que matar l'ésser humà que protegim dins nostre ens fa més lliures.
El nom no fa pas la cosa. Hi ha un feminisme audaç i intel·ligent. Animo l'escriptora i els lectors a buscar-lo.
Vaig a fumar. Torno.
Respondre