Creat:

Actualitzat:

A Comiat diferit, Laura Gálvez retrata els últims dies a Aixovall.

Que Sergi Mas és una personalitat imprescindible per entendre la cultura andorrana de les últimes dècades és una qüestió indubtable per als artistes, creadors i gestors culturals del país. I des de fa temps planava sobre el nostre cel la intuïció que no s’havia reconegut com es mereixia la seva tasca en àmbits tan diversos i complexos com l’artesania, la creació artística, la literatura, la cultura popular, l’escultura o la il·lustració. Amb humilitat i resistint a vegades la precarietat i la indiferència dels ignorants, el menairó d’Aixovall ha contribuït amb les seves imatges a crear una identitat cultural col·lectiva. No és cosa menor fixar la imatge d’un país. Fa anys a la revista Portella li vam dedicar un monogràfic i ara un seguit de coincidències i complicitats han dut a cristal·litzar un reguitzell d’iniciatives que li fan digne homenatge. No és d’estranyar que hi participi la xarranca i d’altres amics que sempre li han fet costat. Però la implicació del comú lauredià i el ministeri de Cultura oficialitza la dimensió pública de l’estimat Sergi i restitueix el seu paper cabdal.

Dijous el cònsol Majoral i la ministra de Cultura, Sílvia Riba, van presentar-nos el catàleg de l’exposició Sergi Mas i el seu entorn, que es podrà visitar a Casa Comuna del novembre al desembre, i Manel Gibert ens va fer conèixer l’itinerari que ressegueix l’extensa obra pública de l’artista d’Aixovall i que es podrà seguir amb l’ajuda d’un web i uns codis QR a peu de carrer. L’editorial Anem ens va presentar el llibre Comiat diferit, de la fotògrafa Laura Gálvez-Rhein, també laurediana, en què retrata els últims dies de Sergi Mas a casa Duró d’Aixovall. Sorprèn la maduresa de les seves instantànies, que barregen una tendresa neta, innocent, i una nostàlgia reflexiva poc freqüent en una artista tan jove. La fotògrafa va dir, a la presentació del llibre, que al principi anava una mica a les palpentes –en sentit figurat, és clar– i que només buscava la llum –per fer les fotos, entenc–. Interrogada per l’editor, però, va reconèixer que aviat es va produir un diàleg i intercanvi intergeneracional entre ella i el Sergi Mas. Un mentoratge? Al final a les fotos la llum la desprèn el menairó d’Aixovall. Per a tots nosaltres, el Sergi és un mestre.

tracking