La tribuna

La canoa eslàlom, 50 anys d'olimpisme engrescador (i II)

Creat:

Actualitzat:

La reunió del comitè executiu del COI a Estocolm, el 27 d’abril del 1988, fou decisiva. El relator de la comissió de programa, Vitaly Smirnov, va recomanar que a Barcelona la canoa-eslàlom es quedés com a demostració. El president Samaranch va replicar que l’eslàlom s’havia inclòs en els documents oficials del COOB’92 i ja s’havien fet costoses despeses per equipar-lo. Aleshores, el president va demanar als membres del comitè el suport de la inclusió de l’eslàlom com a part del programa oficial dels Jocs Olímpics, en condició excepcional, com a Munic. La qüestió seria revisada de nou després de la celebració dels Jocs de Barcelona.

El director d’Esports del COI, Walter Tröger, va informar que, al seu entendre, basat en l’accés a actes anteriors, l’eslàlom s’havia exclòs del programa olímpic, però tenint en compte el cost de construir la instal·lació, els comitès organitzadors havien estat assabentats que no era obligatori proveir construccions de canoa-eslàlom, a menys que així ho desitgessin.

Finalment, el comitè executiu va aprovar l’addició de la canoa-eslàlom al programa olímpic de Barcelona, i el COOB’92 era informat que l’eslàlom podia, excepcionalment, ser inclòs al programa olímpic del 1992.

El setembre del 1988, en la 94a sessió, a Seül, el COI va decidir incloure la canoa-eslàlom al programa dels Jocs de la XXV Olimpíada a Barcelona 1992.

El juliol del 1991 es va organitzar una prova test al Parc del Segre, i els dies 31 de juliol, 1 i 2 d’agost del 1992 s’hi van celebrar els Jocs, amb 135 atletes de 25 NOC equips.

El president Samaranch va declarar, després de l’entrega de medalles, que havia estat un èxit a la Seu d’Urgell i que ell donava suport a l’eslàlom per continuar al programa olímpic d’Atlanta 1996, confiant que l’eslàlom ja tenia el 80% de possibilitats de ser aprovat pel COI.

L’eslàlom va continuar als programes d’Atlanta del 1996, a Ocoee a l’estat de Tennessee, i a Sydney 2000, a Penrith, però, malgrat el camí obert, va fer falta encara molt suport per superar aquests dos nous Jocs Olímpics. Després, el camí ha estat més planer a Atenes, Pequín, Londres, Rio, Tòquio i París (aviat, el 2024).

tracking