Reflexions en veu alta

Diu la dita popular que qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar. Evidentment, és una frase feta a la qual se li han d’aplicar molts i molts matisos i condicionants, però la seva essència sí que la podem implantar a molts àmbits de la nostra vida, tant personal com professional.

Molt sovint les persones que ens qüestionen, que ens fan sortir de la nostra zona de confort, que ens incomoden, són aquelles que més bé ens volen. Aquestes situacions solen ser moments molt puntuals que sorgeixen per fets que no tenen maldat, que són fruit de la sinceritat i, per sobre de tot, de la confiança mútua. Trets que precisament desitgem que tinguin cap a nosaltres les persones que més apreciem, que més estimem i que solen ser generalment les que ens envolten.

És millor dir les coses que sentim –i com les sentim– i els aspectes que no compartim. Callar per no fer ferir a la llarga fereix més. I parlar ferint poc al moment, n’estalvia en el futur, estreny les relacions i les fa més sòlides amb el pas del temps.

El suport incondicional no ha d’estar exempt de qüestionar accions, fets o omissions. Tot el contrari. No serveix de res dir que sí a tot quan les coses funcionen i allunyar-se quan no tot surt bé. El suport ha de ser-hi sempre, encara que pel camí apareguin situacions o moments en què la visió de les coses no sigui compartida. Com passa, per exemple, en les relacions entre pares i fills o amb les principals amistats.

Davant de les situacions de tensió que vivim amb persones que apreciem i admirem –i a les que volem seguir admirant–, el millor és optar per la sinceritat. És veritat que sempre ens agrada escoltar el que ens convé però, de vegades, reflexionar, fer autocrítica, ens dona una visió pausada de les coses i ens permet agafar amplitud de mires. Ens permet posar-nos a la pell de l’altre.

És llavors quan entenem el posicionament de l’altre i és quan encara sorgeix més admiració mútua, perquè les dues parts respecten les opinions amb les quals inicialment no estaven d’acord.

És aquí quan queda totalment palès el veritable suport incondicional.

* Maria Martissella, Consellera general del grup Demòcrata