x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Benvolgut Dani

Has sigut valent davant d’un entorn que mai et va posar les coses fàcils
Actualitzada 25/10/2021 a les 06:29
Recordo en aquests moments tan tristos les converses que vam mantenir, la teva lluita i les constants ganes de fer avançar les coses enmig d’un conjunt de circumstàncies personals, socials, familiars gens, gens fàcils. I aquesta és la idea amb la qual et vull, amb la qual et volem recordar; la teva vida ha estat una vida útil, has estat el primer (o dels primers) a parlar-nos de malalties rares, de fer pedagogia de moltes coses; has sigut valent, has dit les coses pel seu nom i ho has fet davant d’un entorn que mai, mai et va posar les coses fàcils.

Recordo les converses i les cerveses a Cal Sinquede i altres bars; segurament algun dia en vas o en vam prendre alguna de més de les que realment calia; però a la teva mirada sempre hi havia ganes de fer coses, plans, projectes i de com intentar donar el tomb als infinits obstacles que existeixen per a les persones que experimenteu més dificultats per poder tirar endavant.

Recordo que en el moment que parlàvem i estàvem més en contacte per WhatsApp em vas demanar que et fes de testimoni davant del registre civil per a una unió; vaig pensar que aquella podia ser una circumstància que et podria donar estabilitat i fortalesa i em va fer content poder donar-te un cop de mà; malauradament, les coses no van anar com hauries volgut i una nova dificultat es va acabar afegint a la teva existència.

El teu adeu precipitat és la història d’un fracàs col·lectiu com a societat; una “responsabilitat en part de la societat actual” m’escrivia l’altre dia l’amic comú Everest Vilaginés amb qui tants cops vas esmorzar a la granja Art i Pa de Príncep Benlloch; en moments així no pots deixar de demanar-te si hauries pogut fer alguna cosa més; una molesta, incòmoda i indigesta sensació que malauradament no és el primer cop que experimento a la vida. Et demanes si vas respondre prou bé aquell whatsapp que per molt que fos l’enèsima comunicació en poca estona era potser important per l’altra persona; més enllà dels deures i de la responsabilitat individual que cada un tenim és també, al meu entendre, una mostra (que no exclou l’anteriorment dit) de com costa tant i tant a les administracions públiques entendre i comprendre les veritables necessitats de les persones que més necessiten.

M’ha entristit molt el teu adeu; no vaig poder ser present ahir al teu comiat a la Massana perquè m’havia compromès amb la meva filla que està iniciant una nova etapa d’estudis universitaris, també complexa; però com et deia al principi d’aquest petit escrit la teva ha estat una vida útil, has estat un activista social com amb justícia et catalogaves, has tingut militància política i has fet molt més que molts ciutadans que impassibles davant d’allò que passa al seu i al nostre entorn, resten passius.

Per tot això i perquè el teu adeu precipitat i injust ens deixa a molts amb l’obligació de fer un exercici de pausa perquè repensem fins on estem disposats a arribar, com a societat, en la disposició de recursos i de mitjans per a les persones que, sí, és clar! tenen una vida i unes circumstàncies complexes, com tots les podem tenir algun dia! No siguem ara hipòcrites i invertim responsabilitats; de què estem parlant, si no? Justament és amb aquells qui porten més motxilles i que tenen més i majors dificultats amb les qui una societat es posa a prova.
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts