Tanca un museu

Tanca un museu i se suposa que hauríem d’estar tristos. No pas per cap venada romàntica: precisament a Andorra sobren benzineres i falten museus, i cada dia que passa es troba a faltar moltíssim el Nacional, el que hauria de ser la mare-de-tots-els-museus-del-país. Ara ens han anunciat que en uns mesos tancarà el Museu Fàbrica Reig, la venerabilíssima institució privada —de la Fundació Julià Reig— que amb tant d’encert i professionalitat dirigeix des de fa anys la Maria Martí, amb una fabulosa política d’exposicions que em temo serà impossible de reemplaçar. I tancarà amb l’exposició de fotografies del patriarca Julià, un dels pioners —poc reconegut encara— de la fotografia a Andorra. Però, com ens diuen els mossèns als sermons dels funerals, germans, germanes, consolem-nos, no pas per la vaga promesa en la resurrecció i una improbable vida eterna, sinó perquè els responsables del tancament del museu en el món real ens anuncien —amb la dosi justa de misteri— que reneixerà, com si de l’estadi actual, crisàlida material i palpable, n’hagi de sortir una pitavola digital. Serà una reinvenció, doncs, en format virtual que, en aquestos temps tan líquids i volàtils en què vivim, no semblaria pas una mala idea. Com que segur que ho faran igual de bé que ho han fet durant vint anys, diria que per aquesta banda hem d’estar tranquils. Farem una última visita, això sí, per acabar-lo de fixar en la memòria i, au, endavant, que no ha estat res. Tenim de temps fins al gener. Moltes gràcies i sort en la nova etapa.