Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Feyn va dir..
Gràcies Feyn! Fàcil de verificar: 1) Dd'A, 18/10/21, darrer paràgraf en entrecomillat atribuït al Ministre Jover: “No s'han de bloquejar iniciatives parlamentàries pel risc sísmic de 3,6. No esgrimeixi excuses”. 2) Dd'A 18/10/21 Entrevista a Anna Echevarría, investigadora d'Andorra Recerca i Innovació, resposta a la 3ª pregunta: “la perillositat sísmica del país és de 7 sobre 12. S'ha calculat que hi ha un període de retorn de 475 anys.” 3) La probabilitat de que es produeixi un terratrèmol igual o superior al de referència en 1 any, és de T=1/475=0,21%, doncs en 25 anys 5,3%. Aquí cal sumar-hi les probabilitats de que en 25 anys n'hi hagi més de 1, càlcul complex (Teorema Bayes de les probabilitats condicionades) que fan pujar encara més el risc, per simplificar i arrodonir m'he quedat en el 5%. // La Sra. Montaner ha donat informació contrastada, i per contra el Sr. Jover incorrecta. Tota la premsa i els carallots de torn, s'han focalitzat contra ella. Pura mediocritat!!!
CERTESA va dir..
No se encara si les dades que aportes son veritables, pero si ho son, et felicito pel comentari
CERTESA va dir..
6 Certessa: Andorra fa 1000 anys ja hi era. I ho serà mil més. Menys ínfules i a treballar pel que veritablement importa.
Cat - Woman va dir..
1ª Certesa: Resulta que el ministre Jover va afirmar que el risc sísmic a Andorra es de 3,6. 2ª Certesa: es va equivocar confonent-ho amb la intensitat Richter del terratremol d'Os, i ningú s'adona. 3ª Certesa: El risc sísmic d'Andorra està comprès entre VII -VIII, en l'escala MSK (període de retorn de 475 anys), que és la quina s'utilitza a Europa per als càlculs estructurals en base a la norma sismorresistent. Fent conversions matematiques obtenim que en un període de 25 anys (concessió Grifols), la probabilitat de que hi hagi un sisme igual o superior a VII-VIII, amb danys a estructures de formigó armat i trencament de juntes en canonades, doncs amb risc evident de fuita de patògens potencialment mortals, és del 5%. Un risc no negligible. 4ª Certesa: Tota la premsa andorrana i els articulistes de pacotilla ridiculitzant a la Sra. Montaner, 0 crítiques al Jover. 5ª Certesa: Amb tanta incompetència i mediocritat, no tenim futur com a país.
Cat - Woman va dir..
Exactament el mateix argument li podria donar respecte a l'energia nuclear. La matèria forma el nostre cos, (cèl·lules pròpies i microorganismes simbiòtics).
Refuti vostè si vol a la Sra. Montaner però argumenti amb alguna cosa més que gracietes i extraterrestres.
Eppur si muove!… va dir..
El 90% de les nostres cèl·lules són bacteris (microorganismes). Tenim 10 vegades més bacteris en el nostre cos que cèl·lules humanes. Fins a 2 quilos del que un pesa són bacteris. Llavors, som perillosos? Es clar que no. Som intel·ligents, tampoc. Si ho fóssim ens mouríem per certituds, i no per creences. La Dama del Gatet només es basa en creences. Com a política hauria de fer-ho amb certeses.
Encara desconeixem si va ser un ratpenat que es va menjar un xinès o una fuita de laboratori biològic que tenen al costat del mateix mercat.
Però just en aquests anys, extremar les precaucions amb els riscos d'aquest tipus no sembla tan desgavellat.
Tots tenim més clar el risc nuclear. Moltes campanyes en contra i coneixem molt més el tema.
Dubto que ningú que llegeixi això hagi tingut un problema directe amb una fuita radioactiva. Tots el tenim des del 2019 amb un problema biològic, ¿tractaríem amb tanta lleugeresa a algú que dubtés d'una instal·lació nuclear als Pirineus?
És un bé el que s'instal·li Grifols a Andorra. Però fer mofa de les poques persones que amb els seus dubtes atien a el govern perquè extremi les precaucions, em sembla una altra manera de riures de la nostra intel·ligència.
Si Andorra ha sobreviscut soportant uns governants que mai han estat a l'alçada, també podria fer front a un laboratori com el de Grifols. L'unic dubte que em genera ara es si la coincidència en el temps amb el pitjors governants de la historia serà una llosa massa pessada de suportar.
RespondreEl futur de la dialèctica política és i serà el populisme, la postveritat i el bonisme, de quina altra manera podria sobreviure la política en els nostres dies?
Respondre
Article propi, d'estómac agraït.
Respondre