x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La seca, la meca i...

Coses de dones (I)

Actualitzada 18/10/2021 a les 06:15
Tota la vida m’he sentit dir que l’embaràs és una època de plenitud, que la maternitat és la culminació de la feminitat i que els plançons omplen de sentit la vida de les dones. Fins que et quedes embarassada, i resulta que hi ha tot un seguit de coses –que vas descobrint sobre la marxa– que trenquen en bocins la idíl·lica imatge dels anuncis de xampús que no piquen als ulls. Recordo una conversa reveladora amb la meva mare. Jo, esgotada i adolorida, amb ma filla acabada de néixer als braços –plorosa perquè tenia gana i no s’enganxava al pit–, amb els punts que tibaven d’una episiotomia –que avui sé que ens podríem haver estalviat–, el pes de la culpa de pensar que no estàs a l’altura, el desgast de les nits en blanc i la depressió postpart repartida per tots els racons de la casa. Li demanava per què mai abans no m’havia explicat la cara B de la tan idealitzada maternitat. Ma mare, pragmàtica –com totes les mares– es va arronsar d’espatlles i amb un mig somriure em va dir que ella volia tenia nets. I és clar, ja va costar prou que m’animés com per llançar-se pedres a la teulada. La cara de pam de nas encara em dura ara. I ella, encara riu. Afortunadament, en la major part dels casos, aquests entrebancs –com els dolors del part– són com el wasabi: intensos al paladar però de curta memòria. Tanmateix, deixen –sovint– regust d’estafa. Realitats a les quals t’enfrontes quan ja hi has caigut de quatre grapes. Relats disfressats de tòpics sobre el que és o ha de ser una dona. Del que s’espera que fem, del que se suposa que hem de voler. Ja se sap, coses de dones. Temes menors.
  • #7 Gemma
    (18/10/21 20:39)

    La veritat és que els meus embarassos els he viscut com una etapa de plenitud total; també he tingut la sort de tenir embarassos sense problemes, això va com va. Recordo moments durs en el part, a l,inici de l,alletament i nits de dormir poc. Però a la balança van pesar més els moments positius i despres d,un primer va venir un segon. Cal explicar les coses com són i la maternitat no s,ha de mitificar, estic d,acord, però és un procés natural i tampoc s,ha de presentar com un "sinvivir" quan és una situació desitjada i triada. Ni un extrem ni l,altre.

    Respondre
  • #6 Congruència
    (18/10/21 15:58)

    Una molt interessant introducció que ocupa la major part part de l'escrit.
    I una conclusió, (certa o no), totalment apartada del camí del que s'ha exposat.

    Les coses costen. I si valen la pena, més. Després recordes el bo, oblides la resta. No crec descobrir res a ningú. Per això m'ha sorprès aquest escrit.

    Em fa l'efecte que els fets són un reflex d'una vivències, i les conclusions, el fruit de la necessitat a què obliga el motlle d'unes idees prèvies que cal mostrar per sobre de tot.
    Llàstima.

    Respondre
  • #5 Marga
    (18/10/21 12:26)

    Entenc que l'articulista es recolza en l'embaràs com a metàfora de la vida.

    Respondre
  • #4 Padrinak
    (18/10/21 11:26)

    Parlem un moment si us plau del wasabi, sake i el paladar japonès. Si una cultura es descobreix per la seva cuina, la nipona per mi seria la més representativa. Et convido quan vulguis a parlar-ne.

    Respondre
  • #3 Ignasi
    (18/10/21 09:10)

    És com el matrimoni, si els joves sabessin tot el que hi ha al darrera, molts no es casarien.

    Respondre
  • #2 Mercè Cabré
    (18/10/21 08:44)

    Que bé que ho expliques Noemí!
    Fa anys, des que jo mateixa vaig tenir fills, que intento desmitificar aquests primers mesos en que et vas convertint en mare. Segur que no serien tan durs si no ens els pintessin de rosa. Moltes dones ni gosen dir que ho passen malament per no semblar males mares!

    Respondre
  • #1 xd
    (18/10/21 08:39)

    Aquest feminisme modern fa por. Mai he escoltat que no sigui doloròs i dificil pel cos i ment de la dona. però la bellesa de la procreació no es tè en compte?

    En el segle 21 la dona moderna és ego i egoista.

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts