Aquesta setmana al vestíbul del Consell General s’ha dut a terme un acte que s’emmarcava en la celebració del Dia internacional de la democràcia, que s’escau el 15 de setembre. Al voltat d’aquesta data ja fa uns quants anys que des de la Sindicatura s’impulsen debats, xerrades, conferències que pretenen establir un diàleg sobre temes que acaben definint quina és la salut de la nostra democràcia.
Aquest any no vaig poder assistir-hi, i ja em sap greu, perquè l’enunciat era suggerent i motivador, Populisme i mitjans de comunicació, a part que anant-hi m’hauria retrobat amb algun antic col·lega amb qui fa temps que no comparteixo un cafè. Així doncs, poc puc opinar de com va anar la trobada ja que jo no hi era, i segur que tot el que s’hi va dir està a l’ordre del dia perquè aquesta controvèrsia fa temps que cueja, la qual cosa he pogut constatar en la lectura posterior de les notícies, un pèl escarides per al meu gust, això sí.
Però reitero: si per alguna cosa ens han de servir aquests debats és per posar el termòmetre a la nostra salut democràtica, no la del conjunt de les democràcies occidentals, amb qui més o menys ens podem comparar. A vegades és incòmode, molest fins i tot segons per a qui, debatre segons què o escoltar segons quins arguments, però ningú no podrà negar que si es compleix l’objectiu, el de plantejar des d’una perspectiva polièdrica temes que ens ajudin a reflexionar, segur que sortint d’allí n’haurem extret algun element més que ens ajudi a saber què entenem per democràcia.