Tu també pots evitar el malbaratament alimentari

Avui és una data molt important perquè celebrem el Dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari, que, promogut per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), té com a objectiu reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. Per una banda, per conscienciar la societat d’aquesta problemàtica mundial i, per l’altra, per reduir de manera significativa els gasos d’efecte hivernacle que aquesta pèrdua i aquest malbaratament d’aliments comporta.

És clar que hi ha coses que a la vida no són justes i el repartiment d’aliments n’és una. Segons el darrer estudi del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i l’organització britànica sobre residus WRAP, publicat el mes de març, l’any 2019 es van desaprofitar 931 milions de tones d’aliments. És a dir, que el 17% de la producció total d’aliments es va llançar directament a les escombraries. Llancem menjar però fa anys que sentim a parlar de la fam al món. Malauradament, segons dades de les Nacions Unides, entre 720 milions i 811 milions de persones van passar gana al món el 2020 amb la Covid-19. I una altra dada també preocupant, les persones que no van tenir accés a una dieta adequada a les seves necessitats nutricionals van ser gairebé 2.370 milions: el 30% de la població mundial!

La primera vegada que vaig sentir a parlar del malbaratament alimentari va ser l’any 1997, mentre feia pràctiques en una empresa de càtering d’un hospital. Veient la quantitat de menjar que es llançava, l’empresa va portar a terme un estudi per valorar-ne la magnitud i prendre mesures que començaven per ajustar millor les previsions i les compres, i incloure receptes amb les quals poguessin reaprofitar aliments. Són mesures fàcilment adaptables a casa nostra i que podem fer tots plegats. Quan anem al supermercat és important fer una llista prèvia pensant en les necessitats i les quantitats reals del que volem comprar realment. També és interessant fer la compra amb l’estómac ple, de manera que la puguem fer com menys compulsiva millor.

A l’hora d’anar a menjar de restaurant, podem demanar en funció de la gana, compartir si convé i, en cas que sobri menjar, demanar que ens ho preparin per endur-nos-ho a casa.

De fet, a casa convé que planifiquem bé els menús setmanals, cuinant amb aquells aliments que caduquen en breu, calculant bé les mesures perquè no sobri res. Però, en cas que no sigui possible (per exemple, quan tenim convidats que no sabem ben bé el que menjaran), congelant o reaprofitant les sobres. Com? Amb noves receptes com cremes, sopes, salses, saltats de verdures, arrossos, lasanya, amanides, pastissos salats, batuts de fruites... I, també, amb patés saludables que podem fer nosaltres mateixos amb qualsevol resta triturada amb alvocat o cigrons, oli d’oliva verge i espècies i que, en un altre moment, ens servirà com a aperitiu acompanyant torrades o bastonets de verdures.

Jo tinc dos fills, de 13 i 16 anys, i la veritat és que estan molt ben acostumats des de petits a tastar i cuinar noves receptes inventades a partir de les sobres que haguem pogut tenir en un dinar o en un sopar. De fet, els nens crec que, gràcies a les diferents iniciatives que es duen a terme a les escoles del Principat, estan cada cop més oberts a prendre mesures per cuidar el planeta. Encara, però, que potser caldria insistir-los perquè mengin de tot i no només allò que més els agrada. També els hem d’educar perquè puguin triar en funció de la gana i no tant de la gola.

Si hi ha alguna cosa positiva que ens deixa la Covid-19 és que hem cuinat més a casa i hem après a gestionar millor els recursos alimentaris de què disposàvem. No perdem aquests bons hàbits que vam adquirir durant el confinament i durant tots els mesos que no hem pogut menjar tant de restaurant. Evitem llançar aliments i cuidem el planeta no només el 29 de setembre, sinó tot l’any!

*Marta Pons, Dietista, nutricionista i professora de nutrició i higiene dels aliments de Vatel Andorra