Creat:

Actualitzat:

El volcà Cumbre Vieja de l’illa de La Palma ha entrat en erupció. Fins ara (en escriure aquestes ratlles) s’ha empassat més de 300 edificis, majoritàriament habitatges i ha cobert prop de 200 hectàrees de territori. El nombre de desplaçats es compta per milers de persones i les conseqüències a mitjà i llarg termini estan per veure. El que en altres circumstàncies no deixaria de ser un espectacle de la natura, que es pot seguir en directe per Youtube, a nivell humà és una catàstrofe que (avui diumenge) ha multiplicat exponencialment els seus efectes. Les pèrdues econòmiques mercantils han copsat immediatament l’atenció. Els milions de tones de plàtans que s’han perdut i es perdran semblen passar davant de la gent que, literalment, s’ha quedat sense res. Fa 21 anys l’escriptor i viatger Gabi Martínez va publicar Diablo de Timanfaya, un llibre en el qual parlava de volcans vius –a l’arxipèlag canari tres illes són volcànicament actives: Tenerife, El Hierro i La Palma– de l’ambició, l’especulació immobiliària i la ceguesa humanes desafiant la naturalesa... Li sona la cançó? A finals del passat agost l’Etna va fer la 50a erupció en el que va d’any. Sí, cinquanta, ho ha llegit bé. El fet més rellevant que ha generat mediàticament és que ha crescut 30 metres! Deixant de banda les precaucions pels gasos en emissió i el fums, a Sicília no es tem per l’activitat humana, ni ha desaparegut cap poble sota la colada de magma. Dues dimensions del mateix fenomen natural: una catàstrofe i una nova baula en la cadena. Un altre exemple dels deures que no fem i el cost que això comporta.

tracking