Tenim tanta pressa, correm amunt i avall, arribem sempre justos, volem dir tantes coses per deixar clar el nostre posicionament i demostrar tot el que sabem o podem fer, tantes coses a l’agenda, que deixem temes tan importants com el d’escoltar els altres. Sentim, això sí, una remor de fons constant i enmig, els sons de les converses del nostre interlocutor, i mentre el nostre cap va a mil fent la llista de coses pendents, planificant la següent reunió o dibuixant la ruta de la propera sortida amb moto. Perdem de vista la importància dels moments per dedicar als altres, per escoltar què volien dir, i en aquest interval deixem escapar l’oportunitat de créixer, de millorar i segurament d’aplicar idees interessant a l’empresa o al treball. De vegades estem en reunions on l’interlocutor no només mira el mòbil constantment, per rebre inputs d’altres temes forans a la conversa, sinó que, mentre assenteix amb el cap fent veure que segueix la conversa, es posa a escriure amb el seu aparell qualsevol missatge irrellevant o esbossa un somriure mentre passa una foto o veu que li posen un like. Les males formes al poder, i la banalització de trobades i reunions en les quals tots estan més pendents de les xarxes que del que s’està dient. En aquest afany per estar a tot arreu i interconnectats amb tot el que ens perdem seria més important: la proximitat a les persones, escoltar les seves idees i projectes, i sense voler som mal educats i alhora pedants per pensar que l’únic que importa és el que havíem de dir.