x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

Personatges (XII)

Actualitzada 18/09/2021 a les 06:15
    Alfred Arola
Les editorials Quaderns Crema i Acantilado han publicat, en català i castellà, respectivament, els Diaris del gran escriptor austríac Stefan Zweig. S’inicien l’any 1912, just abans de la Gran Guerra, i acaben poc abans del seu suïcidi, l’any 1942. Eren els anomenats anys de plom, les dècades de les guerres mundials i de l’ascens imparable dels totalitarismes de qualsevol signe.

Com diu Mauricio Wiesenthal, que ha escrit el pròleg, Zweig es desespera perquè la seva Europa esta traint els somnis de civilització, progrés i llibertat que el continent havia començat a construir des del segle XVIII. La seva vida humanista, llibertària i viatgera, es va veure truncada de tal manera que es va acabar suïcidant al Brasil, on va arribar fugint de l’Alemanya nazi.

Paral·lelament, és també d’actualitat el llibre escrit pel mateix Mauricio Wiesenthal, El Orient-Express: el tren de Europa (Ed. Acantilado). Un altre humanista viatger que sens dubte recull el testimoni de Zweig. L’autor explica tant la història del tren que unia Londres amb Istanbul travessant el cor d’Europa, com també les seves vivències personals a bord de l’Express. Es podria dir que aquest tren era un camí de la cultura europea des del segle XIX fins que es van tancar les fronteres durant les dues guerres mundials. Wiesenthal és un escriptor d’un altre temps, atesa la nostàlgia amb la qual rememora el que va viure en aquests viatges d’infantesa encara que ja no tenien res a veure amb el que havien estat abans de l’any 1914.

Ells dos són, doncs, representants d’una nissaga d’humanistes viatgers centreeuropeus que, juntament amb Sandor Marai i Joseph Roth, reivindicaven una Europa que malauradament ja no existeix, destruïda per les ambicions territorials, les lluites fratricides i els localismes estèrils. Tenia tota la raó Einstein quan va exclamar que “només dues coses són infinites: l’univers i l’estupidesa humana; i sobre l’univers en tinc dubtes”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts