x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Jean-François Champollion i el seu temps (1790-1832) (i II)

Va arribar a descobrir el mètode de llegir i traduir totes les escriptures egípcies
Actualitzada 17/09/2021 a les 07:25
    Joan-Albert Mijares i Grau
Inicialment es pensava que el transport a França de la pedra de Rosetta, trobada pels soldats francesos a Rosetta (avui Rashid), prop d’Alexandria, donaria las pistes per traduir els escrits egipcis.

La pedra de Rosetta és un roc d’1,5 tones (112,3 centímetres d’altura per 174,9 d’amplada) de color negre (granodiorita o basalt) que mostrava clarament tres tipus d’escrits, un en grec, un altre en jeroglífic i el darrer amb signes desconeguts. Inicialment es pensava que els tres idiomes escrits obririen grans esperances per desxifrar els jeroglífics. Però no va ser així. Va costar uns quants anys més d’estudis de Champollion.

Finalment s’ha arribat a la conclusió que es tracta d’una estela o pedra que guardaven els temples per als sacerdots egipcis amb decrets del faraó. El fet d’estar feta amb tres tipus d’escriptura, una de superior amb jeroglífics o escriptura dels faraons, una d’intermèdia en demòtic o idioma vulgar i finalment una altra en grec, tots tres idiomes dient el mateix, va ser de gran ajuda per a la seva interpretació.

Per això Champollion va recór­rer als antics idiomes (siri, caldeu, hebreu, arameu, etcètera) per entendre com desxifrar l’enigma.

A part del desxiframent o traducció dels jeroglífics, també va descobrir que els jeroglífics no són simbòlics, sinó una manera de parlar o fonètics.

Un dels misteris inicials eren també uns recipients ben tapats que acompanyaven totes les mòmies. Contenien un líquid espès. Eren els anomenats vasos canopis. Devem a Champollion, que s’atreví a destapar-los, el coneixement actual del seu contingut: els vasos canopis eren ocupats per les vísceres del cadàver. Cadascun dels recipients contenia una víscera en particular: cor, pulmons, fetge, melsa, budells, etcètera. El cervell de la mòmia es treia a través el nas, amb uns ganxos, i la cavitat cranial s’omplia de material incorruptible. El que cridava l’atenció de Jean-François era l’enorme quantitat d’escrits per tot arreu de les tombes, terra, sostre, parets, sarcòfag, etcètera, en jeroglífic. Havia de desxifrar o traduir el seu significat.

A final de l’any 1815 corria el rumor que Napoleó tornaria per derrocar la monarquia en tornar de l’exili (illa d’Elba). A la rodalia de Grenoble l’esperava un destacament del cinquè regiment, amb més de mil homes. Napoleó venia amb homes suficients per enfrontar-s’hi i guanyar. Va fer el següent gest: davant dels soldats opositors, es va descordar la camisa mostrant el pit i va cridar: “Volíeu matar el vostre emperador, doncs aquí el teniu!” Després d’un moment de silenci, va ressonar un clam: “Visca l’emperador!” Els soldats abaixaren les armes clamant i rodejant Napoleó. Aquest va contestar: “Sí, i visca també la Llibertat.”

Els germans Champollion es van definir partidaris de Napoleó, fet que els va ocasionar dificultats, segons els esdeveniments que succeïren més tard.

Un recompte de baixes a Egipte, fet pel general, constatà que la majoria eren per malalties (còlera, disenteria i una infecció dels ulls anomenada oftalmia purulenta, que deixava cecs els soldats) i suïcidis per les penalitats de manca de subministraments i aigua. Decidí deixar la terra egípcia i tornar a França. Va negociar amb els anglesos i aquests es van emportar gran quantitat de material històric, inclosa la pedra de Rosetta, que va anar a parar a la Societat d’Antiquaris de Londres.

A l’arribada del general a França l’esperaven els seus partidaris i la notícia d’haver vençut i expulsat els mamelucs (però va amagar la derrota de la campa­nya d’Egipte, que militarment va ser un fracàs). Amb un cop d’Estat va desfer el Directori i es va nomenar primer cònsol, d’un triumvirat, per un període de deu anys. Poc més tard va anul·lar els altres cònsols i es va fer nomenar emperador el desembre del 1804.

Tots aquests canvis es traduïren també en canvis socials, la greu crisi econòmica que assotava França va començar a millorar i Champollion va continuar estudiant la resolució dels jeroglífics. Ara fascinat pels dibuixos dels temples i la riquesa històrica d’Egipte. Després de tantes queixes, el seu germà el va treure del Lycée i li va posar un professor particular, Dom Calmels, antic monjo benedictí, abans que tanquessin tots els convents.

El tutelatge d’aquest monjo va durar dos anys al cap dels quals li va dir al seu germà que el millor seria que seguís amb un professor a Grenoble, ja que ell ja no li aportava res de nou. En aquella ciutat va tenir l’oportunitat de conèixer el nou prefecte del departament d’Isère, amb seu a Grenoble, Jean-Baptiste Joseph Fourier (la seva influència va aconseguir que Jean-François no fos mobilitzat com a soldat per anar a la guerra). Era el savi més eminent de l’expedició de savis a Egipte amb Napoleó. Aquest savi i Jean-François tenien la mateixa admiració i entusiasme per Egipte i la seva història. Champollion va aprofitar l’estada a Grenoble per estudiar en profunditat hebreu, àrab, siri i caldeu.

Uns vint anys més tard va conèixer l’abat Barthelemy, que havia estat molt temps a la Xina i comparant els jeroglífics amb l’escriptura xinesa va suggerir que per entendre els jeroglífics era necessari estudiar xinès. Així va incorporar Jean-François un nou coneixement al seu ja extens fons cultural.

Champollion va tornar de París a Grenoble quan va ser nomenat professor d’història antiga d’aquesta universitat, amb 18 anys. Això gràcies a publicacions com Gramàtica egipciana o Cartes escrites des d’Egipte i Núbia. Seguint les directrius de Napoleó, que volia crear a tot França una xarxa d’universitats, junt amb el revolucionari Codi Civil Napoleònic (Declaració dels drets de l’home i el ciutadà, tots els homes són iguals davant la llei, sufragi universal masculí i llibertat de culte) conegut ara a tot el món.

Champollion era una eminència en els coneixements d’egiptologia i pels seus propis mitjans va ser nomenat conservador de la col·lecció d’Egipte del Museu del Louvre.

El seu germà va ser nomenat, també a Grenoble, professor de literatura (tenia 30 anys). Ara tenien uns sous que els permetien viure sense dificultats.
Els estudis dels jeroglífics van continuar i Jean-François va arribar a descobrir el mètode de llegir i traduir totes les escriptures egípcies. Va ser aleshores quan va descobrir que l’anglès Thomas Young (de Somerset), també estudiós com ell de la cultura egipciana i competidor en la carrera per descobrir i llegir els jeroglífics a Anglaterra, va arribar al mateix punt just una mica després de Champollion i va trobar també el sistema de traducció dels jeroglífics. Va reconèixer el mèrit de Jean-François de ser el primer de la història a aconseguir-ho i després es va retirar per sempre d’estudiar els escrits egipcis. Young era metge i des de llavors va deixar l’egiptologia a favor de la medicina, professió a la qual es va dedicar de ple fins al final del seus dies.

De la càtedra d’història antiga de Grenoble (ciutat molt realista) Champollion va ser cessat per ser ideològicament partidari de Napoleó.

Tot i els seus coneixements d’Egipte, Champollion no hi havia estat mai personalment. I juntament amb una expedició toscana va aprofitar l’oportunitat de conèixer personalment aquest fabulós país. Va conèixer el Caire, el Nil, i el va seguir visitant la Vall dels Reis, Karnak, Luxor, Abu Simbel, tombes i escriptures de tota mena. Els membres de l’expedició van haver de dormir uns quants dies a la mateixa tomba on va ser enterrat el faraó Ramsès IV a la Vall dels Reis. Tot emocions increïbles per als estudiosos que coneixien la història d’Egipte. Després d’uns mesos va tornar a França i es va instal·lar a París, on tenia escrits, pergamins i jeroglífics per seguir estudiant.

Gràcies al seu germà va aconseguir classificar tots els documents estudiats i va aconseguir també una pensió del govern francès per a la vídua i la filla, quan varen enterrar Champollion al cementiri del pare Lachaise de París el 4 de març del 1832 (tenia quaranta-dos anys), junt amb el nomenament de cavaller de la Legió d’Honor.

* Joan-Albert Mijares i Grau, Doctor
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts