Minimalisme

Vivim en una societat consumista on es busca el benestar a través d’una acumulació de béns o serveis, molt sovint superflus. Per a alguns la felicitat rau en el simple fet de guanyar el màxim de diners per poder-los gastar a adquirir o substituir objectes prescindibles. Aquest consum irracional contribueix a fer girar l’economia, però té unes conseqüències nefastes sobre el medi ambient, a banda de les repercussions psicològiques sobre algunes persones. I és que, com tothom sap, el materialisme no aporta la felicitat. No estic dient res que no sapiguem, però malgrat ser-ne coneixedors, tots, poc o molt, hem caigut en la trampa de comprar alguna andròmina per donar-nos un petit plaer efímer.

Enmig d’aquesta febre de consum il·limitat, alimentada per les campanyes de publicitat i de màrqueting, tenim el corrent del minimalisme. Es tracta d’una tendència que va aparèixer fa unes dècades amb el seu vessant artístic i decoratiu, i que ara es presenta com un estil de vida més sostenible. Un dels gurus més populars d’aquesta tendència és la japonesa Marie Kondo. La filosofia del minimalisme es basa a viure amb menys per viure millor, seleccionant el que realment necessitem. No evita el consum, però prioritza la qualitat a la quantitat. Els minimalistes busquen l’ordre, la reducció i el despreniment de tot allò que no ens fa falta i, sobretot, la no adquisició d’objectes innecessaris. Els experts preconitzen que aporta plenitud, disminueix l’estrès, permet estalviar i contribueix a la nostra felicitat.

Desconec si amb el minimalisme es poden aconseguir tots aquests beneficis, però, deixar d’adquirir i acumular objectes és un canvi de paradigma més sostenible que sembla que es va imposant. La pandèmia, les restriccions i les incerteses econòmiques afavoreixen el replantejament de certs hàbits de consum. El temps ens dirà si es tracta d’una simple moda o si és l’inici de la fi del materialisme.