L'enemic i l'equilibri

Podem tenir opinions i sensacions molt diferents sobre diversos temes. El problema no és com veiem o creiem les coses, sinó la reacció que provoquen en els altres i com ens afecten.

Estaré o no d’acord amb el nou mirador de Tristaina; sigui quina sigui la meva elecció, hi haurà gent que no assimilarà que pugui pensar d’aquesta manera: m’etiquetaran i a partir d’aquest moment tot estarà condicionat, perquè tu també etiquetaràs.

Busquem exemples: pro vacunes Covid i antivacunes. Independentistes catalans, nacionalistes espanyols. Pro aeroport o antiaeroport. A favor de Carroi o en contra.

Si es pensa bé, hi ha tanta gent com opinions. I el millor que es pot fer és no capficar-s’hi, no ser gaire tossut. Sigui quina sigui la teva visió sobre un tema en particular. Sobretot perquè en temes tan enquistats no hi ha gaire a fer.

En canvi, és ben cert que a la llarga allò que un dia et semblava impossible de vegades més endavant ho fas, i l’acte que et semblava imperdonable l’abraces amb fe. Els humans som bastant imprevisibles. Canviem d’època i, de vegades, de sensacions.

No m’agrada el bacallà i amb el pas dels anys es converteix en un dels meus plats favorits. Això per no parlar dels peus de porc, dels quals quasi no deixo ni els ossos i abans no els podia ni veure. Algun dia menjaré ronyons? Crec que no, però mai diguis d’aquesta aigua no en beuré.

M’he anat a exemples gastronòmics, però també serveixen per il·lustrar la tribuna d’aquesta setmana. Al final, l’únic enemic el tenim a casa, dins nostre. Si nosaltres el sabem controlar, els altres poc tenen a fer. Acceptem la bona fe i fugim del mal humor. Agraeixes i ignores. Tot i que costa, i de vegades saltes… com aprendre a no saltar?

Algú t’escriu una carta, un comentari amb clara intenció d’ofendre’t. És com si no existís, es dissol en l’aigua. A l’inrevés, si és un missatge conciliador, al final també es desfà, però almenys deixa bon sabor.

És clar que tampoc tot és tan fàcil… quan sols llegeixes diaris, cadenes de televisió, opinions que sols repeteixen el que tu penses, és que alguna cosa va malament.

Trobar l’equilibri resulta complicat. Si no t’agrada el mirador de Tristaina, potser abans estaria bé que l’anessis a veure. Si no t’agraden els peus de porc i mai els tornes a provar, no sabràs si el teu cos ara reacciona diferent. Abraçar la totalitat vol dir tenir conviccions pròpies i deixar una mica d’espai a opinions diferents, deixar que la gent pugui expressar-les i no tancar-te de banda.