Ja hi som. 13 de setembre. Ja no queden més festes que allarguin el bon temps. Deixem enrere un estiu en què –d’una o altra manera– hem mirat d’evadir-nos de tot i tothom. Muntanya, platja, tant és. Fins i tot aquells que no han sortit del país o encara no han fet vacances han ocupat places i terrasses. El que comptava era poder baixar el ritme, desconnectar, encara que fos a estones. A la recerca de la distància física i mental per poder arreplegar les ganes de nou. Diuen els psicòlegs que la sisena onada arribarà aquesta tardor. Més enllà de vaccins i contagis, i que serà la qual posarà en evidència el desgast mental dels darrers mesos. L’onada de la salut mental. Segurament, molts ja ens hem adonat de la tensió que els efectes de la pandèmia i el confinament han generat en el nostre entorn. Més cansats, més desanimats. En alguns casos, més irritables, més polaritzats, més queixosos. I sembla que anirà a més. La represa del dia a dia augura que determinades situacions i conflictes esclataran quan ens puguem deixar anar. La pandèmia ha posat contra les cordes l’estabilitat emocional. Hem guanyat pes, ens hem adonat com és d’important poder viure bé a casa, saber desconnectar de la feina, conviure amb els nens més enllà del cap de setmana, prioritzar els afectes, construir bombolles de convivència. Aquesta tardor, ara que sembla que una certa normalitat es construeix per a tothom, haurem de ser capaços de retrobar també l’equilibri intern, tornar a respirar, mirar de centrar-nos per encarar nous reptes. De moment, l’escola es posa en marxa. Petites i tan benvingudes normalitats.