A principi de setembre, la Fira del llibre del Pirineu d’Organyà és una cita obligada per a editors, lectors i escriptors pirinencs. Des de fa ja una bona colla d’anys, i així ho va recordar la ministra Sílvia Riva en el seu discurs dissabte passat, la relació entre Organyà i Andorra és intensa, ja que editors i autors andorrans fa anys que hi són presents oferint els seus títols i presentant-hi novetats. Una relació que enguany encara s’ha intensificat més amb la dotació d’un dels premis literaris de les Homilies per part de Govern. El cert és que a Organyà, els que hi anem cada any, ens hi sentim com a casa pel tracte, l’estima i la dedicació d’aquells que fan possible l’aplec literari. Malauradament, d’aquesta intensa relació que a Organyà tenen molt clara i valoren molt, i que des del ministeri de Cultura és una aposta conscient i decidida, a penes en queda constància a la premsa de casa nostra. Em sorprèn que els mitjans públics del país que van enviar un equip a Tòquio per cobrir els Jocs Olímpics no hagin estat capaços d’arribar a Organyà per fer una mica de reportatge amb cara i ulls sobre l’esdeveniment. Ja sabem, però, que el periodisme cultural a casa nostra, amb algunes excepcions concretes, brilla per la seva absència. En pocs dies, aquells que ho vulguin tenen l’oportunitat de rectificar, perquè la delegació andorrana present a Organyà serà a Barcelona a la Setmana del llibre en català. Si algú es decideix a parlar-ne, però, esperem que no passi com el dia de Sant Jordi d’enguany, quan una periodista va preguntar als autors del país que signaven a Andorra la Vella si sabien quan arribaven els escriptors...