Creat:

Actualitzat:

El documental de TV3 Kilowatts d’aigua. El negoci del segle analitza les concessions hidroelèctriques de Catalunya que es van dur a terme a cavall dels segles XIX i XX. Veient el reportatge ens ve a la memòria FHASA, ja que el patró de comportament era similar a totes les centrals del Pirineu. Una part del documental es podria extrapolar a Andorra: tubs de grans dimensions, carrilets com el d’Engolasters, explosions amb dinamita i accidents que, entre altres, constitueixen els ingredients comuns a tota una regió i una època que, des de la nostra perspectiva, s’associen a uns homes que van fer un esforç titànic i que anaven d’una punta a l’altra del Pirineu per bastir les centrals.

A Catalunya, les hidroelèctriques van obtenir el suport de les autoritats locals a canvi de compensacions com portar la llum a les cases a bon preu i garantir l’enllumenat gratuït de carrers i edificis públics. No obstant això, aquestes contrapartides eren la xocolata del lloro, ja que les empreses han obtingut enormes beneficis per l’explotació de franc d’un recurs natural com l’aigua, del qual ara continuaran gaudint gràcies a un canvi legal dels anys vuitanta. La majoria d’aquestes concessions han estat prorrogades fins al 2061, amb l’oposició d’alguns municipis que reclamen que els beneficis retornin als ciutadans. A tall d’exemple, a la Vall Fosca l’ajuntament i Endesa s’han enfrontat, entre altres motius, per les interrupcions freqüents en el subministrament.

Malgrat que les centrals neixen de la mateixa manera per tot el Pirineu, l’evolució marcarà les diferències entre les catalanes i la d’Andorra. En la concessió de FHASA atorgada pel Consell, a més de les contrapartides relacionades amb la xarxa viària, es van estipular beneficis en el preu de la llum d’ús domèstic i en l’enllumenat públic que van col·laborar en el benestar de la ciutadania. Però, la nacionalització de FHASA als anys vuitanta canvia l’escenari en crear-se una parapública –FEDA– amb una clara vocació de servei públic. La gestió de FEDA, malgrat produir tan sols el 20% de l’energia consumida, ha permès que l’encariment energètic dels països veïns no repercuteixi en els usuaris i que, enguany, el preu de les tarifes es mantingui. Una situació que envejarien els habitants d’altres territoris.

tracking