Mobilitat sostenible

Les retencions i les dificultats per estacionar són un dels problemes endèmics. Amb turistes o sense, Andorra és un país amb molta densitat de vehicles, amb una mitjana de més d’un cotxe per cada habitant. Les cues per travessar la Massana o per sortir del país són habituals en el nostre dia a dia, i el nombre de places d’aparcament minven a les parròquies centrals. Tot i això, seguim agafant el cotxe per fer qualsevol desplaçament, encara que sigui per fer una distància que podríem fer perfectament a peu. L’actual model de mobilitat prioritza el vehicle propi per la seva comoditat, l’autonomia i la llibertat que ofereix. Ara bé, es tracta d’un model insostenible, que provoca estrès, accidentalitat, contaminació ambiental i acústica.

Per aconseguir una transformació de la mobilitat no podem ampliar infinitament les infraestructures, fent més carrils o més túnels. La solució és la disminució del nombre de vehicles circulant per les nostres carreteres, i per aconseguir-ho cal la implicació de les institucions i sobretot un canvi d’hàbits de tots nosaltres. Les administracions ja estan fent la feina. Els serveis de busos parroquials estan millorant a totes les parròquies, augmentant les rutes, abaratint els costos o oferint nous serveis, com el bus a la demanda. El Govern acaba de fer un pas valent per incentivar l’ús del bus, oferint des d’avui unes noves tarifes molt econòmiques. Trenta euros mensuals per a trajectes il·limitats és un cost molt inferior al que pot costar un dipòsit de benzina o els aparcaments. A partir d’ara el preu ja no és una excusa per no agafar el bus i les millores de les freqüències i els horaris vindran de ben segur amb l’increment dels usuaris. Ara cal que tots nosaltres fem un canvi d’hàbits i descobrim els beneficis d’agafar el bus, de caminar o de desplaçar-se en bicicleta. Hem de racionalitzar l’ús del cotxe pel medi ambient, però sobretot per nosaltres.