Tot i que ens entestem a dir que no, que no ho fem, que som profunds i que no ens deixem enlluernar per la vista ni els metalls, les aparences ens enganyen, moltes més vegades de les que pensem. Sense voler-ho, o volent, fem judicis de valors totalment erronis atrets per un miratge. Molts cops debatem sobre el model de societat en què estem immersos, en la cultura del like i l’aparença que va molt més enllà de les xarxes socials i dels arquetips més associats a la bellesa i els diners. Acostumem a diferenciar les persones per com van vestides, per quin cotxe tenen o per quin és el seu origen ètnic o color de la pell. Es pressuposen classe social, nivell cultural i estereotips d’allò més diversos i racistes en funció de simples observacions superficials. Atribuïm major serietat i donem més confiança a un home amb corbata que un amb rastes que mirem de reüll pensant que ens pot robar. Contractem abans una esvelta noia rossa per agafar el telèfon i fer cartes que una senyora entrada en carns de més edat tot i que experimentada. Pressuposem nivell cultural baix als que no tenen estudis acadèmics sense tenir en compte que poden estar tant o més preparats. En definitiva, ens mantenim en la fina capa de la superfície sense molestar-nos a rascar una mica i veure què hi ha sota de tantes persones que deixen d’interessar-nos només pel que veiem. Segur que molts perroflautes ens sorprendrien agradablement i molts encorbatats estirats ens provocarien una forta decepció.